Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 30 d’octubre de 2018

GAM BAGES 40e ANIVERSARI


DIMECRES, 24 D’OCTUBRE

Aquest dimecres, cal fer una matinal, els compromisos familiars ho imposen.
Es una bona oportunitat per treure antics objectius que cal anar tatxant.


La via “Gam Bages  40 aniversari “ és una via que tenia pendent de fa molt de temps, però la seva proximitat a casa, el seu curt recorregut i el fet que quasi tothom de la colla ja la té tatxada, sempre es quedava al tinter.
Amb el whassap de la colla he fet una crida i finalment dos companys s’han avingut a acompanyar-me. En Toni i el Manel.


Primer , un bon esmorzar a Ca l’Anna , sense preses , cosa gens normal amb nosaltres i desprès amb tranquil·litat a buscar aparcament a Can Massana.
Fem l’aproximació i aviat estem a peu de via, les piulades diuen que el tram final d’aproximació està brut, però nosaltres pujant per la torrentera l’hem trobat molt net.
Alguna piulada diu que cal portar algun pitó però nosaltres no hem posat res, tampoc en portàvem, je, je.


La primera tirada amb roca no gaire catòlica, supera un desplom i puja directe fins una bauma, arribant a aquesta cal deixar els estreps i fer un petit flanqueig a l’esquerra per entrar a la reunió que està al costat oposat de la bauma. És una reunió força incomoda, sobretot per nosaltres que anem tres.


La segona tirada supera un díedre, aquest punt deu ser el lloc on cal posar alguna peça de flotant però avui per avui no ens ha fet falta, dos passos de pitons vells ens permeten arribar a un seguit de espits (crec?) no ho recordo i desprès seguirem ascendint en diagonal a l’esquerra en lliure fins arribar a la reunió.


La tercera, és completament en artificial, hi ha algun passatge que podria forçar-se en lliure , però no nosaltres. Els primers passatges son llargs i cal dominar la tècnica d’artificial per arribar-hi d’una assegurança a la següent però poc a poc va suavitzant-se i el tram final és còmode de fer.


La quarta tirada comença amb uns passos de lliure fins arribar a un desplom que el superen de forma directa amb estreps, fins que les assegurances deixen de estar seguides. Aleshores cal fer una sortida de decisió per un terreny amb roca molt bona, però també molt vertical. Poc desprès la paret perd verticalitat i arribem al cim.


Cal dir que en alguna reunió hem passat un xic de fred, més pel vent gelat que feia que per res, però és una via de tarda, sobretot ara a la tardor o al hivern.
Del cim ens cal fer un petit ràpel de 20 metres i baixar fins el pas de les portelles per tornar al cotxe.
Avui ha sortit tot rodó, he complert amb la familia i he pogut tatxar una via de la llista de pendents.

J. ESTRUCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada