LA PÁJARA + L'ABAT+ SORTIDA NOCTURNA

DISSABTE, 06 D’OCTUBRE

Aquesta setmana he quedat amb el Juan Carles i ates que el Joan no podrà acompanyar-nos com ens te acostumats, ens caldrà espavilar-nos i fer nosaltres les propostes. No se si tindrem tan d’encert com ell ?

A finals de setmana som quatre els disposats a córrer el risc de fer una marrada si no encertem la via. De les propostes que he fet, el Juan Carlos prefereix anar al Doll i de les vies proposades escull la via La Pajara que te piulada el Luichy en un dels seus articles.

Finalment dels quatre que seriem hem quedat dos, els altres han declinat per motius familiars.

                                          (foto adaptada de la ressenya del Luichy)

Fem la parada obligatòria a Bellcaire per agafar forces i directes al pàrquing de la Fontllonga. Aquesta vegada agafem el camí que baixa per la vessant Oest de la paret, molt més fresat que el de la vessant Est i amb uns quaranta minuts ja estem a l’altura del pantà i buscant el peu de via.

Primer trobem una via però sembla més difícil del que caldria i creiem que no és la nostra i seguim buscant fins arribar al canvi d’orientació de la paret, aleshores sabem segur que ens hem passat de llarg i cal recular.

Amb aquesta direcció no ens costa gaire localitzar una sabina tallada i un petit camí que ens deixa en un replà on hi ha picada una fletxa a la roca i també a hores d’ara l’esquelet d’una pota de cabra. Estem a peu de via, ara sí.

La primera tirada comença amb una petita bavaresa fins un arbre on hi ha una baga, seguidament l’itinerari es desplaça a la dreta per terreny trencat fins unes sabines on hi ha el pas mes complicat i desprès una petita placa fins la reunió.

La segona comença per una placa dreta amb roca costrosa que no dona confiança però a pocs metres es veu un espit que dona moral, segueix per terreny sanejat però insegur fins a trobar un pitó que no es veu i per sobre d’ell cal sortir de la placa de roca per entrar en un bosc penjat fent herba tracció i amb molt de compte no apedregar al company. La reunió està just al començament del següent diedre amb un pont de roca llaçat, però es pot reforçar bé.

La tercera tirada és la més difícil i maca de la via, un primer tram de xemeneia amb roca que mes aviat es fang compactat i a l’altura d’un pont de roca llaçat cal deixar la xemeneia per sortir a l’esquerra per salvar una llastra, desprès una placa molt vertical i difícil per tornar a entrar al díedre ja fins la reunió.

La quarta tirada comença amb un tram d’encastament exterior fins arribar a una pedra encastada , superat aquest tram hem entrar dins la fonda fissura per atacar-la pel seu fons amb roca molt dolenta , (tot fang compactat amb còdols), per evitar no apedregar al company de la reunió convé sortir el mes aviat possible del fons de la canal i progressar per alguna de les arestes de la mateixa fins la reunió , ja a la feixa.

La intenció inicial era fer la segona proposta del Luichy i sortir per la Zuruk Zur Natur, però ja n’hem tingut prou de patir i decidim sortir per la zona del Abat que és més humana i tranquil·la.

Caminem uns dos cents metres per la feixa com si sortíssim a buscar el camí d’aproximació però amb tendència a pujar al peu de paret fins just sota l’Abat on trobarem una reunió de ponts de roca.

La primera tirada presenta uns vint metres d’escalada assegurada amb ponts de roca i un pitó i desprès cal travessar un bosc fins el collet que fa l’Abat i la paret.

En aquest punt , pugem a l’agulla del Abat i tornem a baixar, (seria un pecat no haver-ho fet) i desprès seguim l’escalada a la via sortida nocturna que ens deixarà dalt del cim del Doll.

Primer una tirada ben assegurada amb un parell de pitons i un parell de ponts de roca, algun d’aquests millor no posar-ho perquè esta quasi trencat, però es pot protegir be amb flotants i farem la reunió en un petit collet.

La següent tirada i última és la més bonica d’aquest tram, i amb una dificultat força assumible, primer un encastament que d’entrada sembla difícil però no ho és i finalment per una placa molt vertical però que presenta una preses d’escàndol.

La reunió sota un petit mur, ja fora de la paret, hi ha un pont de roca llaçat.

Superem el petit mur que tenim sobre i ja trobem el camí que voreja la cinglera i que en direcció Oest ens porta fins el camí d’aproximació i d’allà al cotxe.

J. ESTRUCH