VIA TAPIA JOVER

DIMECRES , 03 D’OCTUBRE

Aquest dimecres vaig quedar amb el Manel per fer una sortida i com tenim per costum la fem extensiva a tots els membres del grup.

A mida que va acostant-se el dia el grup va en augment, primer l’Antoni va dir que s’apuntava i el dimarts va fer-ho el Pascuti, ja tenim el grup.

De les propostes que vaig fer-li al Manel sembla que li fa més gracia anar al Montseny, zona on no hi ha escalat mai, com que jo ja he fet dues vies a la zona , li proposo anar a la via Tapia Jover i donat que a ell no li agrada remenar ressenyes, accepta sense objeccions.

Els altres dos companys amb la proposta ja concretada no hi posen esmenes i quedem en trobar-nos a Sant Celoni per esmorzar.

La trobada la fem al restaurant la Font de cal guàrdia a la sortida de Sant Celoni i tots arribem amb puntualitat, bé jo he trigat uns cinc minuts més perquè vinc de molt lluny, je, je.

Després d’esmorzar agafem un cotxe i pugem fins els pàrquing que hi ha un parell de quilometres  passat Santa Fe. Ja hi ha un cotxe, però per l’aspecte creiem que son caçadors, millor.

Ara ve una bona suada, remuntar tot el bosc fins arribar al peu de via, però amb paciència i molta força de voluntat arribem.....

La primera tirada ja ens ensenya les dents, una fissura ample a equipar i que es menja tot el material gran que vulguis posar-li. Nosaltres hem posat un camelot del 0,75 al principi, dos del numero dos i dos del numero tres, ( si haguéssim pujat el del quatre, també l’hauríem posat, je, je). Al final de la fissura hi ha una baga en un merlet. A l’altura de la baga cal deixar la fissura, de fet s’acaba allà i cal sortir a l’esquerra per un terreny trencadís fins la reunió.

La segona tirada ja només mirar-la ja impressiona una fissura que puja amb tendència a la dreta i molt vertical, hi ha un pitó i un pont de roca, la resta cal espavilar-se i molt !!!. Roca difícil d’assegurar i de progressar perquè les presses esta inclinades i cal col·locar-se be per poder aprofitar-les. He posat camelots petits i algun fissurer, a més de utilitzar un estrep en algun passatge. La reunió està en un balcó força aeri.

La tercera tirada surt recte amunt i aviat es desvia amb tendència a l’esquerra per unes plaques, hi ha dos pitons per assegurar aquest tram, però per sobre i per entrar a un diedre hi ha un tram força exposat on tan sols entren peces petites (micros). Al diedre dos pitons més asseguren la progressió fins a sortir a la carena on farem la tercer reunió.

La quarta tirada, segons la ressenya és un flanqueig a l’esquerra per anar a buscar la canal de baixada al segon tram de via, però no ho hem vist clar i com que jo coneixia el itinerari de la “Tierra incògnita”, hem preferit fer uns metres més i pujar fins el balco amb una tirada de segon tercer grau.

La cinquena tirada és la baixada per la feixa fins el peu del següent tram de paret, no és difícil però cal anar amb cura, (tot està trencat i és fàcil relliscar) .

La reunió ens costa un xic de trobar, primer ens la passem de llarg i anem quasi fins el coll, i de retorn veiem un pito i mes avall , sobre la feixa, per fi trobem la reunió.

La tirada sisena és la més bona de tota la via, si més no, la més estètica, ressegueix una fissura molt vertical, primer trobem un pito, a tocar un parabolt i per sobre d’aquest un nou pitó, per sobre d’aquest tram una fissura que cal protegir amb camelots mitjans, aquest tram l’hem superat amb estreps fins un petit replà, just sota una baga en un melet, d’aquí cal fer una apretada fins la reunió que està just a l’esquerra de la fissura en un replà sobre l’aresta on s’ajunta amb la via del “Home ocell”.

La setena tirada és comú amb la via del Home ocell, tot resseguint l’aresta, una vegada arribats a la reunió d’aquesta via cal seguir fins un coll i trobar la reunió de la via “ Tierra incògnita” que compartirem.

La vuitena tirada deixa la “Tierra Incognita”, que puja recte amunt per anar per una feixa molt herbosa i que rellisca a la cerca d’un diedre amagat, aquest és molt estrany i difícil de superar, fins arribar a un pitó, en aquest tram hem tingut que deixar un alien que amb el moviment ha entrat en una fissura i no hem pogut recuperar-lo. A l’altura del pitó cal flanquejar a la dreta fins un segon pitó i enfilar-se per una placa que supera un sostre per la dreta. Superat aquest tram ve un tram herbós i vertical, protegit per un pitó, la reunió en una bona feixa.

La darrera tirada, comença lletja, cal superar un tram amb herba tracció per posar-te a una feixa, just per sobre la reunió i flanquejar a la dreta a buscar una placa molt vertical amb un pitó que la protegeix, aquí s’imposa un A0 per arribar a un nou pitó ja fora de la placa, a partir d’aquí , res de res, primer un diedre que et deixa en una nova feixa i per sobre d’aquesta una placa vertical amb una fissura que la creua i que ens deixa a la reunió cimera.

Una vegada al cim, recuperant-nos del fred, (he fet quasi tota l’escalada en màniga curta i en alguna reunió he passat fred, fins que a la penúltima reunió m’he decidit a posar-me una rabequeta.

Ara amb el sol, aquest em sobra, però ja la porto posada.

Toca baixar i amb parsimònia fems la carena fins el cim i enfilem el camí del cotxe.

De baixada , cervesa al mateix lloc on hem deixat els cotxes, punt on ens acomiadem fins la propera escalada.

J. ESTRUCH