Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 15 de novembre de 2018

GRISU SEGURA (INTENT)


DISSABTE, 10 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana he fet una marrada de principiant i ha comportat que no poguéssim acabar la via que teníem planejat de fer.
El dijous va trucar el Jordi dient que aquesta setmana podia sortir, cali cercar una via que el deixes satisfet.


Com que les prediccions eren de bon temps, vaig proposar-li algunes de les vies que encara tinc pendents, i que porten al sarró molt de temps.
Ell, agosarat com jo va escollir anar al Ports, sobretot per conèixer una zona on no havia escalat mai.
El nostre objectiu ,la Grisu Segura al Puro de les roques d’en Benet.


D’entrada tot surt com volem, un dia radiant, un xic fred, però les boires no s’esperen fins la tarda.
Esmorzem a Horta i anem fins el pàrquing de les roques, just al creuament de les dues pistes, deixem el cotxe i comencem a caminar la curta aproximació.
Fa fresca , però no li donem importancia, de fet estem a la tardor i és normal.


La primera tirada, et fa entrar en calor, deien que esta re equipada, però tan sols he trobat un espit al entrar a la reunió, entremig un mar de ferros vells, alguns en un estat que millor no tocar-los, però que aguanten. He poat a més del material que hi ha un parell de camelots petits i un fissurer.
A més a mitja tirada cal sortir un tros en lliure, on m’ha calgut apretar les dents de valent, i diuen que és cinquè grau, uufff !!!.


Per fi reunió salvadora , sobre una llastra. Aquesta si que esta equipada i amb anelles per baixar.
He arribat, ben calent, però l’espera del company ha fet que acabi tremolant com una fulla. Ara començo a veure la errada que he tingut al no preveure que és una via d’estiu, orientada al Nord Oest, o sigui que el Sol no escalfa gens.


Per no marxar de buit, decidim fer una nova tirada i veure si el tema millora.
Aquesta segona tirada esta més re equipada que la primera, hem trobat uns cinc o sis espits repartits per la tirada, però tot i això ens ha calgut posar també un parell de peces flotants. Aquesta tirada és més suau que la primera, però a la reunió encara passo més fred que abans i quan arriba el company, decidim que hem passat masses calamitats per un dia i en dos ràpels estem al terra.


Llàstima, una via més a la llista de pendents per l’estiu proper. És una gran via oberta amb una lògica que cal tenir a la llista de les vies fetes.

J. ESTRUCH.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada