Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 14 de desembre de 2018

CAMINO DE CARACOLES


DIUMENGE, 02 DE DESEMBRE

Fa uns dies que la Isabel va proposar d’anar a Montrebei per fer aquesta escalada, però el temps no acompanya, però aquesta setmana tots els astres es conjuguen i donen unes previsions bones.
Sortim aviat del Bruc i enfilem carretera amb la intenció d’aturar-nos pel camí i esmorzar. Però tot esta tancat i no ens aturem fins Castellonroi, però aquí encara no tenen el pa i després de fer un cafè rapit, seguim la ruta.
Finalment decidim, passar de llarg el nostre desviament i baixar fins Pont de Muntanyana on segur que trobarem quelcom obert.
Ara ja amb la panxa plena podem anar vers el nostre objectiu, la via Camino de caracoles a la paret d’ Aragó.


Al pàrquing hi ha dos cotxes, esperem que no estiguin a la via que hem escollit.
Després de preparar el material comencem l’aproximació que ens costa uns 45 minuts. Però tenim la mosca darrera l’orella perquè sentim veus i quan veiem completament la via, hi ha una cordada de com a mínim tres persones. Per sort ja estan a la tercera tirada i quan estiguem a peu de via, ni els veurem.


La primera tirada comença molt vertical i amb un pas de decisió per a situar-se sobre una placa, hi ha les assegurances justes i la roca sanejada però no val a badar, després de superar la placa cal anar a cercar un diedre que cal protegir i que ens deixa a la feixa on hi ha la reunió.


La segona és una tirada de transició, un flanqueig per la feixa a l’esquerra fins trobar un punt on superar un petit mur i caminar per la feixa superior, també a l’esquerra fins la reunió.


La tercera torna a ser vertical, amb roca a controlar tot i que ha estat sanejada no dona la sensació de roca consistent, hi ha un parabolt i un pitó abans d’arribar a un arbre que ens serveis de referencia per deixar el semi diedre per on estem pujant i desviar-nos a la dreta per terreny trencat fins la reunió, no és una tirada difícil però cal anar en compte amb la roca.


La quarta tirada, si que és difícil i més si no segueixes l’itinerari. Primer per una placa recte amunt fins trobar un parabolt i un pont de roca llaçat a la seva esquerra. Aquí nosaltres vàrem seguir recte amunt seguint unes taques de magnesi (després mirant la ressenya sembla que cal pujar per l’esquerra seguint un diedre). El tram que hem fet recte amunt és molt difícil i cal protegir-lo.


Per no forçar més la tirada hem fet reunió en la feixa on hi ha un pont de roca i arbres.
La següent tirada presenta una placa curta i fàcil per arribar a la feixa superior que cal travessar en direcció oest fins la base d’una placa molt monolítica.


La sisena tirada, presenta una placa molt compacta amb regletes estil Vilanova on el tram més difícil està entre les dues assegurances que hi ha, cal fer un parell de moviment d’adherència molt verticals, després tan sols arribar fins la reunió que esta en mig d’uns arbres, al peu del ressalt final.


L’ultima tirada és curta, però per començar cal pujar per un arbre i fer equilibri sobre d’ell per posicionar-se a la paret, amb un parell de moviments de bloc arribes a la part fàcil i ja fins el cim.
Aquí ja no fa la bona temperatura que hem tingut a la paret i el vent és gelat. Recollim el material i a la recerca del collet que ens tornarà a portar a la vessant sud on estarem arrecerats.


Una vegada al cotxe, agafem el camí de tornada, aquesta vegada per Balaguer on podrem aturar-nos a Bellcaire per fer un mos al bar Sport.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada