YOLANDA CORTES

DIMECRES, 28 DE NOVEMBRE

Intentar fer memòria d’una escalada després de fer més sortides i festes és difícil. Tot i tenir la ressenya, pots recordar trams puntuals on has gaudit més de l’escalada i d’altres on has patit de valent.

Recordo que aquesta setmana teníem planificat anar a la Serra de Carranima, però després d’esmorzar a Artesa de Segre i anar fins a peu de via, el Sol encara ens feia la punyeta i les primeres tirades eren al ombra.

Per no passar fred ( a la nostra edat, millor no fer excessos) decidim fer canvi d’objectius i anar a cercar la soleia.

Fem dos grups, un anirà a fer la via d’En Pere oberta fa poc temps per companys nostres i el Ginés, l’Antonio i jo ens decidim per la via Yolanda Cortes.

La primera tirada , un xic forçada, per entrar i fàcil la resta.

La segona tirada de transició, tan sols els darrers metres per entrar a la reunió per una placa tombada, son bonics.

La tercera, si, aquesta si que és una bona tirada, una placa molt compacte que poc a poc va posant-se vertical fins entrar a la reunió. La reunió massa penjada pel meu gust, és molt incomoda.

La quarta tirada comença amb un diedre profund assegurat per un parabolt i tot el que vulguis posar-li. Sortint d’aquest hi ha un passatge estrany d’equilibri que cal solventar per arribar a una placa on hi ha tres espits i crec recordar un o dos pitons. Els dos primers passos el fem amb artificial, per sortir per una fissura bona fins uns desploms.

Aquest tram cal buscar bé la millor seqüencia de passos per a superar-los i entrar en una feixa .

La reunió la fem a les assegurances del ràpel.

Ens hem agafat l’escalada amb tranquil·litat i quan som a terra, veiem als companys que ja han arribat al pàrquing.

Decidim que ja en tenim prou per avui i marxem a Isona per fer un bon apat.

J. ESTRUCH