Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 14 de desembre de 2018

YOLANDA CORTES


DIMECRES, 28 DE NOVEMBRE

Intentar fer memòria d’una escalada després de fer més sortides i festes és difícil. Tot i tenir la ressenya, pots recordar trams puntuals on has gaudit més de l’escalada i d’altres on has patit de valent.
Recordo que aquesta setmana teníem planificat anar a la Serra de Carranima, però després d’esmorzar a Artesa de Segre i anar fins a peu de via, el Sol encara ens feia la punyeta i les primeres tirades eren al ombra.
Per no passar fred ( a la nostra edat, millor no fer excessos) decidim fer canvi d’objectius i anar a cercar la soleia.


Fem dos grups, un anirà a fer la via d’En Pere oberta fa poc temps per companys nostres i el Ginés, l’Antonio i jo ens decidim per la via Yolanda Cortes.
La primera tirada , un xic forçada, per entrar i fàcil la resta.


La segona tirada de transició, tan sols els darrers metres per entrar a la reunió per una placa tombada, son bonics.


La tercera, si, aquesta si que és una bona tirada, una placa molt compacte que poc a poc va posant-se vertical fins entrar a la reunió. La reunió massa penjada pel meu gust, és molt incomoda.


La quarta tirada comença amb un diedre profund assegurat per un parabolt i tot el que vulguis posar-li. Sortint d’aquest hi ha un passatge estrany d’equilibri que cal solventar per arribar a una placa on hi ha tres espits i crec recordar un o dos pitons. Els dos primers passos el fem amb artificial, per sortir per una fissura bona fins uns desploms.


Aquest tram cal buscar bé la millor seqüencia de passos per a superar-los i entrar en una feixa .
La reunió la fem a les assegurances del ràpel.
Ens hem agafat l’escalada amb tranquil·litat i quan som a terra, veiem als companys que ja han arribat al pàrquing.
Decidim que ja en tenim prou per avui i marxem a Isona per fer un bon apat.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada