ARESTA DEL RUMBAU

DISSABTE, 12 DE GENER

Darrerament  quan tinc que escriure el resum d’una sortida, tot es posa de costat i no trobo el moment de fer-ho. Sobretot si l’activitat no ha satisfet les meves expectatives.

Aquesta setmana ha passat això. Tots els ingredient per a passar una bona jornada els tenim, bona companyia, un lloc quasi desconegut per nosaltres i la perspectiva d’una bona escalada.

Hem decidit anar a l’Alt Urgell i la via que ha tingut més consens ha estat l’Aresta del Rumbau, de tots els que anàvem tan sols la Isabel la tenia tatxada i s’ha sacrificat per nosaltres.

Sortim com de costum a les set del mati, bé un xic més tard que ara fa fred i anem directes a Oliana on esmorzarem per deixar que el Sol escalfi la paret.

Ens hem trobat, el Manel, el Joan, la Isabel i jo. Desprès d’esmorzar com a senyors i mai més ben dit, enfilem la carretra i la pista que ens portarà a peus de l’ermita de Castell Llebre que és el lloc on deixem el cotxe.

D’aquí a peu de via , tan sols uns cinc minuts reculant per la pista.

La via  no és per llançar-hi coets amb la roca bastant mediocre i tan sols amb tres tirades amb condicions , però que no hem pogut gaudir gaire, la primera per que està just al començament (segona tirada) i presenta una roca trencada, tot i que esta sanejada i ben assegurada, però d’entrada trobar-te un mur vertical amb aspecte trencadís, no es agradable, tot i que no s’ha trencat res, (el coco treballa mes del compte).

La segona tirada interessant esta quasi al final, i presenta un mur vertical on cal llegir be la roca . Feia molt fred perquè no hi toca el sol.

I la tercera és l’última de la via, que tot i un xic rebuscada perquè surt d’un díedre per un lloc poc evident , presenta una roca força bona.

Ara la via en ella mateixa s’ha acabat peró cal remuntar la resta de carena fins quasi el cim i baixar per la pista que torna al Castell Llebre per la vessant Nord, una bona passejada.

J. ESTRUCH