DIUMENGE, 20 DE GENER
Aquesta setmana
sembla que el temps es complica i per si fos poc , no puc sortir el dissabte
que sembla que encara tindrem una oportunitat per sortir a escalar.
Ja estic quasi
resignat fins que va trucar-me el Jordi per
sortir diumenge, uuufff , !! encara no esta tot perdut.
La meteo diu que la
pluja passarà molt ràpidament i s’obriran clarianes al darrera caldrà
aprofitar-ho.
Amb el Jordi tenim
alguns objectius interessants pendents però el fred i la manca de seguretat amb
el temps fan que no m’atreveixi a proposar-los.
Sortim d’Esparreguera
a les set com de costum, encara sense un objectiu clar, tan sols anar a ponent
per saltar la turmenta.
Cal dir que a
Esparreguera esta plovent i quan arribem a Cervera encara ho fa, (no sé pas si
ens en sortirem). Aleshores li proposo anar lluny i com que tan ell com jo no
ens molesta fer quilometres decidim
jugar-nos el dia a una carta.
Porto en ment tres
objectius, Predicadera, Riglos o Mallos de Agüero .
Superada Lleida
sembla un canvi radical, no hi ha una sola boira !!!.
Per l’autovia de Osca
, veiem Predicadera neta i sense boires, però decidim anar a provar sort a
Agüero, tinc pendent la Normal del Puro.
Mentre esmorzem a
Ayerbe, el tema comença a estar clar, Riglos presenta la boira enganxada a la
paret en canvi a Agüero llueix un sol espatarrant, decidit !!!.
Aparquem el cotxe i
en deu minuts estem a peu de paret, primer ens costa una mica localitzar el peu
de via, però els dubtes duren poc i comencem l’escalada.
La primera tirada ens
porta a l’ombra i la veritat que el ventet que fa ens deixa gelats però la
segona tirada ja ens fa entrar en calor.
Tres passos
d’artificial ens deixen en un flanqueig a la dreta just sota d’una fissura que
cal superar en bavaresa, equí hem posat l’únic flotant que hem utilitzat.
La tercera tirada
comença per una placa molt llisa amb dos parabolts i un buri, la ressenya la
gradua de sis a més , nosaltres hem fet A0 i la sortida a la feixa un xic
delicada i difícil. La reunió està ja a la vessant solejada i sota un díedre i
per arribar-hi cal fer un flanqueig delicat encara que no gaire difícil.
La quarta tirada
comença amb un pas típic de Riglos, una panxa que cal superar a força de
mongetes, desprès en venen algunes més fins la reunió en la sabina
característica de la via.
La cinquena tirada
supera un díedre força vertical just a la sortida de la tirada fins arribar
sobre una rapissa, desprès cal fer un flanqueig a la dreta molt espectacular,
(anar en compte perquè una caiguda aquí representa un pèndol considerable).
En aquesta tirada ja
deixem enrere els díedres i encastaments i entrem en les típiques plaques
grises de navegació de la zona fins arribar a una petita balma on hi ha la
reunió.
La setena tirada,
surt de la balma per la dreta i s’enfila per l’esperó, el tram inter mig de la
tirada és on cal anar més en compte per la roca que presenta, és molt vertical
i sembla trencada però és més bona del que sembla.
La vuitena tirada és
la justificació per arribar al cim, uns
trenta metres d’aresta ajaguda on tan sols cal anar en compte amb la roca.
Dalt del cim tornem a
notar el vent gelat de Nord i ens afanyem en baixar. Com que no coneixem gaire
la zona anem per lo segur i rapelem la via, tot i que sabem que la gent baixa
per la via Torrijos situada a la dreta de la nostra.
Nosaltres hem fet
tres rapels , de la reunió vuit a la sis, d’aquesta a la cinc i d’ aquesta
directament al terra.
Una vegada al cotxe
veiem que son les tres, encara tindrem temps de tornar a casa amb la llum del
dia.
J. ESTRUCH
La quilometrada va tenir premi eh! aquí la pluja i el fred tot el matí. Es veu molt maca i clàssica la via, quin equipament té?
ResponEliminaDe fet, aquesta agulla és per sola, no?
ResponElimina