Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 22 de gener de 2019

NORMAL , PEÑA SOLA D'AGÜERO


DIUMENGE, 20 DE GENER

Aquesta setmana sembla que el temps es complica i per si fos poc , no puc sortir el dissabte que sembla que encara tindrem una oportunitat per sortir a escalar.
Ja estic quasi resignat  fins que va trucar-me el Jordi per sortir diumenge, uuufff , !! encara no esta tot perdut.
La meteo diu que la pluja passarà molt ràpidament i s’obriran clarianes al darrera caldrà aprofitar-ho.


Amb el Jordi tenim alguns objectius interessants pendents però el fred i la manca de seguretat amb el temps fan que no m’atreveixi a proposar-los.
Sortim d’Esparreguera a les set com de costum, encara sense un objectiu clar, tan sols anar a ponent per saltar la turmenta.
Cal dir que a Esparreguera esta plovent i quan arribem a Cervera encara ho fa, (no sé pas si ens en sortirem). Aleshores li proposo anar lluny i com que tan ell com jo no ens molesta fer quilometres  decidim jugar-nos el dia a una carta.


Porto en ment tres objectius, Predicadera, Riglos o Mallos de Agüero .
Superada Lleida sembla un canvi radical, no hi ha una sola boira !!!.
Per l’autovia de Osca , veiem Predicadera neta i sense boires, però decidim anar a provar sort a Agüero, tinc pendent la Normal del Puro.


Mentre esmorzem a Ayerbe, el tema comença a estar clar, Riglos presenta la boira enganxada a la paret en canvi a Agüero llueix un sol espatarrant, decidit !!!.
Aparquem el cotxe i en deu minuts estem a peu de paret, primer ens costa una mica localitzar el peu de via, però els dubtes duren poc i comencem l’escalada.


La primera tirada ens porta a l’ombra i la veritat que el ventet que fa ens deixa gelats però la segona tirada ja ens fa entrar en calor.


Tres passos d’artificial ens deixen en un flanqueig a la dreta just sota d’una fissura que cal superar en bavaresa, equí hem posat l’únic flotant que hem utilitzat.


La tercera tirada comença per una placa molt llisa amb dos parabolts i un buri, la ressenya la gradua de sis a més , nosaltres hem fet A0 i la sortida a la feixa un xic delicada i difícil. La reunió està ja a la vessant solejada i sota un díedre i per arribar-hi cal fer un flanqueig delicat encara que no gaire difícil.


La quarta tirada comença amb un pas típic de Riglos, una panxa que cal superar a força de mongetes, desprès en venen algunes més fins la reunió en la sabina característica de la via.


La cinquena tirada supera un díedre força vertical just a la sortida de la tirada fins arribar sobre una rapissa, desprès cal fer un flanqueig a la dreta molt espectacular, (anar en compte perquè una caiguda aquí representa un pèndol considerable).


En aquesta tirada ja deixem enrere els díedres i encastaments i entrem en les típiques plaques grises de navegació de la zona fins arribar a una petita balma on hi ha la reunió.


La setena tirada, surt de la balma per la dreta i s’enfila per l’esperó, el tram inter mig de la tirada és on cal anar més en compte per la roca que presenta, és molt vertical i sembla trencada però és més bona del que sembla.


La vuitena tirada és la justificació per  arribar al cim, uns trenta metres d’aresta ajaguda on tan sols cal anar en compte amb la roca.
Dalt del cim tornem a notar el vent gelat de Nord i ens afanyem en baixar. Com que no coneixem gaire la zona anem per lo segur i rapelem la via, tot i que sabem que la gent baixa per la via Torrijos situada a la dreta de la nostra.


Nosaltres hem fet tres rapels , de la reunió vuit a la sis, d’aquesta a la cinc i d’ aquesta directament al terra.
Una vegada al cotxe veiem que son les tres, encara tindrem temps de tornar a casa amb la llum del dia.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada