CABRÓ DE BLOC

DIMECRES, 30 DE GENER

Després d’un dimarts mol ventós quedem amb la colla per anar a la recerca del bon temps i d’un lloc arrecerat.

De les propostes que portem sembla que guanya la partida anar a Alos de Balaguer. Si tenim sort , no hi haurà boira i amb el vent que ha fet dubtem que n’hi hagi.

Primera parada a Artesa de Segre per esmorzar i donar temps al sol que escalfi la paret

Quan arribem al pàrquing, estem sols, però aviat arriba una furgoneta que per sort presenta uns altres objectius.

Nosaltres que som set, ens decidim per repartir les forces, el Ramon i l’Armando aniran a la via “Tatocao lo gall” i la resta apostem per anar a l’aventura i provar la via “Cabró de bloc”.

Donat que nosaltres som cinc, decidim també dividir les forces i farem dues cordades, en una anirem la Isabel, el Manel i jo i a la segona en Joan i l’Antonio.

Cal dir que la via esta completament neta, hem trobat, un llaç de baga a la primera reunió, una baga i un espit a la tercera reunió i tres espits i un parabolt a la quarta.

Hem reconegut el peu de via perquè hi ha una fletxa picada a la roca, després pujar per terreny indefinit fins trobar la reunió. Nosaltres no la hem trobat i hem fet reunió uns cinc metres a la dreta.

La segona cordada si que ha fet reunió on calia.

La segona tirada, ens ha calgut fer un flanqueig a l’esquerra per anar a cercar l’itinerari real, en aquesta tirada tan sols hi ha un tram estrany al tenir que baixar a una canal. La reunió esta just al principi d’ una placa molt llaminera.

Aquí ens ha costat esbrinar per pujar, fins que el Joan ha recordat que la via original anava per l’esquerra d’un bloc característic. Aquesta tirada ja presenta algun tram més escalable i agradable de fer, això si, sense cap protecció.

En aquesta tirada ja comencem a sentir el canvi de temperatura i un aire molt fred que ens mortifica . A la reunió un pont de roca i un espit, (tot un luxe).

La quarta tirada, una virgueria, és sens dubte la raó de fer la via.

Una fissura ratlla tot el fil l’esperó de dalt a baix, esta completament neta i quasi regular amb una amplada de quatre o cinc dits, on els camalots hi entren a caldo, (si en portes !!!). Nosaltres en portem però pocs i ens ha calgut apretar les dents i el culet per fer llargs trams sense poder posar-hi res. (Un consell, porteu repetits els números grans de camalots, 2, 3 i 4, si voleu gaudir-la. De petits n’entren però cal aguditzar l’enginy per posar-los.

En aquesta tirada hem passat fred de veritat, el sol s’ha tapat i l’aire és glaciar, uufff !!!. A més estem al fil de l’aresta.

Ja som dalt de l’espero però encara ens queda baixar. I puc assegurar-vos que no ha estat el mes fàcil del dia.

Un ràpel difícil i de cinquanta metres llargs ens deixa en un segon esperó, on trobem una baga en un arbre, (tot un repte trobar-lo !!! ) i tot un altre repte recuperar les cordes.

Un segon ràpel , també de cinquanta metres llargs ens deixa , teòricament en una nova instal·lació de ràpel, però la primera corda no l’ha trobat i amb seixanta metres ha arribat a una feixa.

La segona cordada si que ha trobat la instal·lació un xic a la dreta del descens.

El tercer ràpel l’hem fet d’un arbre fins les últimes rampes amb una sola corda.

Aquí baix, no fa tant fred, però decidim marxar ràpidament a Artesa per fer un bon àpat i la cervesa de rigor, que tot i el fred que fa no la perdonem pas.

J. ESTRUCH