DISSABTE 26 DE GENER
Com és costum a mitja setmana va trucar-me el Juan
Carles per sortir el dissabte i em va presentar una proposta que difícilment podía
refusar, (sempre te bon gust en escollir vies) Aquesta vegada em proposa anar a
Ager per fer una nova via acabada de sortir de la factoria Marmolejo. De fet l’han acabada a principis d’aquest
mes.
Quedem al Hotel del Bruc per sortir a les set i mitja.
Aquesta vegada anirem tres, El Manel, el Juan Carlos i jo.
Com sempre anem
directes a Bellcaire per esmorzar i donar temps al dia que escalfi la paret.
Mentre pugem de
Balaguer ja veiem que tot el cim del Montsec esta nevat, i tenim dubtes de com
trobarem la pista. Al deixar la carretera asfaltada comencem a trobar neu i
molt pocs signes de roderes però decidim continuar tot i veure que la neu
gelada ens pot complicar el tema. Però arribem al lloc on aparcarem sense
problemes i amb un cotxe ja aparcat. Bé al menys no estarem sols a la paret
!!!.
Els companys que ja
estan preparant- se tenen per objectiu la via Cincuentones, hem tingut sort i
no portem el mateix objectiu.
Nosaltres ens
preparem i comencem l’aproximació amb tranquil·litat perquè la pujada és dura.
Aviat tenim localitzada la via, sobretot pels ponts de roca que hi ha a la
primera tirada.
La segona surt a la dreta i és un canvi de reunió per anar a cercar un díedre amagat a la dreta. En aquest díedre que és la tercera tirada hi ha tres assegurances, un pont de roca i duges bagues a arbres.
La quarta tirada comença per un petit díedre que acaba en un sostret, cal salvar-lo per la dreta i seguir per unes plaques fins un arbre al peu del díedre característic de la via.
La cinquena tirada és
la més bonica de la via i amb un grau amable, protegit amb cinc assegurances
però que permet posar-hi el que vulguis, el flanqueig final és fotogènic.
Aquesta tirada és i amb diferencia la més difícil, el sis a més no és obligat (nosaltres hem posat un pedal), però arribar a aquest pas si que ho és d’obligat i molt difícil. La sortida d’aquest punt cal protegir-la si vols arribar a la reunió amb tranquil·litat.
La darrera tirada és més fàcil però cal anar molt amb compte amb els grans blocs per on va el itinerari, hi ha la reunió just sota . la ressenya si vas fins un arbre amb una baga, ja a la feixa final.
La via ens ha agradat, alguna tirada amb la graduació un xic apretada. Llàstima de trobar-la encara amb les tirades molt brutes de terra, amb una bona pluja tot arreglat.
La tornada ja ha
estat més còmoda, la neu s’ha estovat i la circulació és més fàcil. Una vegada
a la carretera, sense cap problema.
J. ESTRUCH
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada