Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 29 de gener de 2019

VIA DELS QUATRE


DISSABTE 26 DE GENER

Com és  costum a mitja setmana va trucar-me el Juan Carles per sortir el dissabte i em va presentar una proposta que difícilment podía refusar, (sempre te bon gust en escollir vies) Aquesta vegada em proposa anar a Ager per fer una nova via acabada de sortir de la factoria Marmolejo.  De fet l’han acabada a principis d’aquest mes.


La via es diu “ Dels quatre” .
Quedem  al Hotel del Bruc per sortir a les set i mitja. Aquesta vegada anirem tres, El Manel, el Juan Carlos i jo.
Com sempre anem directes a Bellcaire per esmorzar i donar temps al dia que escalfi la paret.
Mentre pugem de Balaguer ja veiem que tot el cim del Montsec esta nevat, i tenim dubtes de com trobarem la pista. Al deixar la carretera asfaltada comencem a trobar neu i molt pocs signes de roderes però decidim continuar tot i veure que la neu gelada ens pot complicar el tema. Però arribem al lloc on aparcarem sense problemes i amb un cotxe ja aparcat. Bé al menys no estarem sols a la paret !!!.
Els companys que ja estan preparant- se tenen per objectiu la via Cincuentones, hem tingut sort i no portem el mateix objectiu.
Nosaltres ens preparem i comencem l’aproximació amb tranquil·litat perquè la pujada és dura. Aviat tenim localitzada la via, sobretot pels ponts de roca que hi ha a la primera tirada.


La primera tirada és molt mantinguda i vertical i amb el material que hi ha pots seguir bé l’itinerari, tan sols a la part final hem dubtat un xic  però aviat s’ha solucionat els dubtes. A la tirada hi ha set ponts de roca i nosaltres hem posat un parell de flotants. Hem trobat aquesta tirada més difícil del que diu la ressenya.



La segona surt a la dreta i és un canvi de reunió per anar a cercar un díedre amagat a la dreta. En aquest díedre que és la tercera tirada hi ha tres assegurances, un pont de roca i duges bagues a arbres.


La quarta tirada comença per un petit díedre que acaba en un sostret, cal salvar-lo per la dreta i seguir per unes plaques fins un arbre al peu del díedre característic de la via.


La cinquena tirada és la més bonica de la via i amb un grau amable, protegit amb cinc assegurances però que permet posar-hi el que vulguis, el flanqueig final és fotogènic.


Aquesta tirada és i amb diferencia la més difícil, el sis a més no és obligat (nosaltres hem posat un pedal), però arribar a aquest pas  si que ho és d’obligat i molt difícil. La sortida d’aquest punt cal protegir-la si vols arribar a la reunió amb tranquil·litat.


La darrera tirada és més fàcil però cal anar  molt amb compte amb  els grans blocs per on va el itinerari, hi ha la reunió just sota . la ressenya si vas fins un arbre amb una baga, ja a la feixa final.



La via ens ha agradat, alguna tirada amb la graduació un xic apretada. Llàstima de trobar-la encara amb les tirades molt brutes de terra, amb una bona pluja tot arreglat.
La tornada ja ha estat més còmoda, la neu s’ha estovat i la circulació és més fàcil. Una vegada a la carretera, sense cap problema.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada