Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 29 de gener del 2019

CORSARIOS


DIMECRES, 23 DE GENER

Avui amb les previsions de la meteo, poc marge tenim i ens decantem per baixar a la zona on sembla que el temps aguantarà.
Quedem en trobar-nos a les Casetes de Sitges i mentre esmorzem veiem que no ho tindrem tan fàcil com creiem, un ruixat ho deixa tot ben moll.
Però nosaltres som persistents i seguim amb la programació feta, finalment ens hem trobat sis companys, el Joan, el Manel, el Ramon, el Genis, l’Antonio i jo.


El nostre primer objectiu és una aventura amb totes les de la llei, anar a conèixer una zona on hi ha alguna via, però que quasi no en tenim ni constància.
La via es diu Tone i esta completament neta.
Arribem a la zona i sembla que el temps aguantarà, ara toca fer l’aproximació i localitzar la via. Desprès de molt voltar i fer diferents intents sembla que hem trobat el nostre objectiu, però esta molt brut i cal anar-hi amb tisores de podar si vols superar-la dignament.
De fet , decidim deixar l’,empresa per un altre dia i baixar al port de Garraf per poder tornar a casa amb alguns metres escalats.


Amb les restriccions que hi ha a la Falconera no ens queda més remei que anar a la cantera (jo, sempre he refusar escalar-hi perquè no m’agrada l’aspecte de la roca, però avui tocarà fer-ho si vull tornar a casa havent escalat)
Fem dues cordades, El Joan, L’Antonio i el Manel aniran a la via Bavaresa i en Ramon, el Ginés i jo escollim la via Corsario.


La primera tirada, ja et treu els colors, a més de la por que porto per la zona on estem, la tirada no te desperdici, és força potent.
La segona , és de transició però tot i així cal anar en compte.


La tercera presenta un seguit de ressalts llisos i polits que cal anar sortejant.
La quarta tirada ja la havia fet el dia que vaig fer la via Piset


La cinquena tan sols presenta el passatge de sortida de la reunió i desprès caminar seguint el cable que hi ha.


La via ha resultat més dura del que semblava al principi i la roca no esta tan malament com em pensava, ja tinc un raconet per passar els matins d’hivern .
De tornada, una bona cervesa a les Casetes i acomiadar-nos dels companys fins a la propera sortida.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada