Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 28 de febrer de 2019

VIA DEL GUILLEM


DIMECRES, 20 DE FEBRER

Després de la marrada de dimecres, em cal fer uns dies de recuperació anímica abans de posar-me altre vegada amb camises d’onze vares.
Aprofitant que el Joan ha proposat anar a Tossal de la Feixa per anar a fer la Liebe Claudia, m’apunto a l’excursió i porto les ressenyes de les vies que encara no he fet al Tossal. (si som molts, podrem repartir-nos en diferents cordades i a diferents vies).
Mentre esmorzem a Oliana, anem definint l’estratègia i finalment hem fet dues cordades, ells aniran a la Liebe Claudia i en Josep i jo anirem a la via del Guillem, que tot i haver-la fet és de les que fa més temps vaig fer.



A més aquesta via te l’avantatge que esta molt assegurada i no passarem calamitats.
Mentre ens preparem l’altre grup va sortint i nosaltres anem darrera d’ells fins arribar a la paret, (les vies estan separades per uns cinquanta metres).
A peu de via me’n adono que no porto la maquina de fotografiar, cosa estranya perquè pel bloc sempre penso en portar-la, però no tinc consciencia d’haver-la agafat



A peu de via hi ha una parella d’escaladors que estan acabant els preparatius per començar i mentre ells fan la primera tirada nosaltres ja ens hem preparat i enfilem darrera d’ells.



A  la segona tirada ells van fent i nosaltres els demanem per avançar perquè volem empalmar les dues tirades. Primer no els agrada la proposta però accedeixen i mentre ells acaben de fer la segona nosaltres ja estem a la tercera i començant la quarta tirada.
Ja no els molestarem més i anem fent tirada darrera tirada fins el cim.



La nostra intenció és anar a cercar els companys i baixar tots per la Liebe Claudia però quan arribem on acaba la via , tan sols hi ha una cordada i a la segona els queden dues tirades per acabar, per tant decidim baixar caminant.
Mentre baixem veiem els companys que comencen els ràpels, però com que hem quedat al cotxe seguim baixant.



En ple recorregut de baixada, sorpresa trobo una bossa de magnesi al terra i per més inri, és la meva. M’ha caigut pujant i no me’n he adonat.  ..... sort !!!.
Al cotxe faig una nova mirada per cercar la maquina de fotografiar, no fos que l’ hages oblidat a la bossa, però res de res.
Al cap d’una estona arriben els companys i la Isabel porta penjada la meva maquina,..... ????.



Resulta que també he perdut pujant , la maquina i no n’he estat conscient i la Isabel , tot baixant l’ha trobat al terra.
Avui ha estat un dia bo per l’escalada però dolent per la concentració encara que tot a acabat be gracies als companys.
De baixada , aturada per fer un mos i directes a casa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada