Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 1 de març de 2019

VIA TRENCALOS


DIMECRES, 27 DE FEBRER

A principis de setmana comença a moure’s l’engranatge de la colla amb propostes per fer el dimecres, però inicialment jo he quedat amb la gent d’esparreguera per anar a fer una matinal.
La colla, sembla clar que van a la zona de Solsona i tan sols hi ha un company que proposa anar a Ager o un lloc similar.
Finalment el dimarts , tot s’aclareix, la colla d’Esparreguera no ha respirat i jo tinc que cercar company per dimecres.
Tot i no haver escalat mai a Vilamala, m’atrau més l’opció d’Ager i quedem amb el Josep per fer una escapada, sense objectiu concret.



Sortim del Bruc  i mentre esmorzem a Balaguer, acabem de decidir l’objectiu, aquesta vegada ens decantem per la via “Trencalos” un antic projecte del  Remi i companyia que fins fa poc estava quasi oblidat, però que una oportuna restauració fa quatre dies pels companys Luichy boys han fet reviscolar i de quina manera.
Pugem per la carretera de Ager i seguim per la pista de Montrebei, (que ara per ara està de carreres,.... uuufff). Abans d’arribar al castell deixem la pista principal i agafem una secundaria que ja conec de quan vàrem fer la via "somiatruites" Aparquem en el mateix lloc.
Camp a traves enfilem l’aproximació que ens costa uns 45 minuts de penalitats.



A peu de via, suats, ens preparem per la escalada, per sort podem deixar roba aquí perquè baixem per la mateixa via.
Per la via cal portar un joc de camalots i repetir els números grans, 1, 2, 3 i 4. Nosaltres també portem un estrep.



La primera tirada, 45 metres de fissura ample de dalt a baix amb una dificultat de cinquè superior màxim on tan sols trobarem dos pitons i una baga. La tirada es menja tot el que li posem, però cal anar en compte de no gastar aviat les peces grans si no vols trobar-te amb un ensurt en el darrer tram abans d’entrar a la reunió.



La segona tirada, és curta, però matona, diuen que és cinquè , però si li posem un més no crec que ningú s’enfadi. Tan sols hi ha una baga en vint metres, la fissura segueix ample com la tirada anterior.



La tercera tirada és la més equipada, però també és la que presenta la roca més dolenta. Hi ha dos parabolts , dos pitons i una baga en una tirada quaranta metres i una dificultat de 6a ( nosaltres el pas de 6a hem posat un pedal perquè la roca és molt dolenta en aquest tram i fa molt “yu yu”, aquest tram és on estan els dos parabolts.



La quarta tirada, sense dificultat, és un canvi de reunió de vint metres per una feixa ample.
La darrera tirada de trenta metres i una dificultat de 6a tan sols hi ha un parabolt i una baga. Nosaltres hem fet la original per la fissura de la dreta però h ha una variant , just sobre la reunió.



El primer tram una xemeneia amb molts blocs interiors on cal anar seleccionant en quin t’agafes fins arribar a una plataforma on comença el segon tram i més difícil, d’entrada per protegir , un parabolt i després cal auto protegir-te fins arribar a una savina seca i sobre un de més gran amb una baga. Nosaltres aquí hem sortit per les plaques de la dreta de la savina i les cordes ens tibaven molt. Pot ser millor sortir per l’esquerra de la savina ??.
El descens en tres ràpels per la mateixa via.
Una vegada al terra, desfer el camí d’aproximació i directes al bar d’Ager per fer la cervesa de rigor. Comentant la jugada al Josep no li ha agradat gaire la via, al contrari que a mi que l’he trobat molt bonica i estètica.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada