ANTIKRESTAS

DIMECRES, 27 DE MARÇ

Fa unes setmanes vàrem anar a escalar al Pic de Sant Cugat i entre les converses de sobretaula amb els companys va sortir la possibilitat de tornar a pujar per fer la via Antikrestas. El Josep ja l’havia fet però va saltar-se les dues primeres tirades i jo tot baixant de la via “ Montsemi” vaig fer-li un toc a les dues tirades inter mitges (tercera i quarta) com a torna de la escalada.

Vàrem deixar la idea aparcada però aquesta setmana el Josep m’ha proposat tornar-hi aprofitant la bonança que tenim.

Com es habitual , faig extensiva la nostra proposta a la resta de companys i finalment serem quatre. El Gines i la Isabel que aniran a fer la via Montsemi i nosaltres dos a la Antikrestas.

Sortim com sempre a les set del Bruc i a les deu ja estem aparcats sota la paret, després de la parada obligada per esmorzar.

Preparem el material i ens acomiadem dels companys. Nosaltres tenim deu minuts curts fins a peu de via, ells un xic més.

Pujant pels plegaments de la roca que acompanyen el camí d’aproximació, aviat trobem el primer parabolt que ens assenyala el camí a seguir.

La primera tirada, amb roca arrodonida i força vertical ens fa guanyar altura, hi ha poques assegurances però la dificultat no és gaire i ens permet progressar còmodament.

La segona segueix la mateixa tònica , però a mitja tirada ja trobem el primer slab típic de la zona, agafat per la dreta de les assegurances és mes fàcil de superar el tram. Després per terreny un xic trencat fins la reunió, al cim de l’agulla.

La tercera és un canvi de reunió, cal desgrimpar l’agulla pel darrera i creuar una feixa (que és la que vàrem fer servir nosaltres baixant de la ferrada per anar a cercar les dues tirades que havia fet). La reunió esta en un replà però amagada darrera un arbre.

La quarta tirada, esta graduada de (6b+), però és un passatge concret. L’altre vegada vaig solucionar la papereta amb un pas d’estrep. Aquesta vegada, de segon, una tibada de (A0) ha estat suficient per arribar a la llastra salvadora (no hi ha com portar la corda per davant !!!).

La cinquena tirada , (per mi i pel meu grau, una de les millors tirades de totes les vies que he fet aquí !!!). Una placa amb forats , amb les assegurances justes per no fer-te mal , una roca immillorable i un grau assequible, tan sols cal saber llegir be l’itinerari.

La sisena tirada, és curta i en flanqueig a la dreta però hi ha un tram que cal passar sobre una gran roca plana situada sobre una rampa, sembla que en qualsevol moment tingui que sortir lliscant avall.

La setena , torna a ser un canvi de reunió per una feixa fins arribar a peus d’una gran placa cridanera per ella sola.

Aquesta tirada, la vuitena, és com la cinquena però amb més verticalitat i amb les preses menys evidents, però també és una meravellosa tirada , amb les assegurances justes per no fer-te mal però que t’obliguen a escalar.

La novena , torna a ser un canvi de reunió, aquesta vegada molt més llarg. Comença amb una petita desgrimpada per un a canal on hi ha una corda fixa corresponent a la ferrada que puja fins un coll que tenim a la nostra esquerra, nosaltres tenim que baixar un tram i caminar per una feixa fins arribar a un esperó que separa la paret que estem pujant dels grans desploms que hi ha a la dreta de l’agulla.

Aquí entrem a la segona part de la ressenya del Luichy, i puc assegurar que també canvia la concepció de l’escalada, (aquesta deixa de ser Love climbing i es posa més seriosa).

La desena tirada, una senyora tirada, comença amb un tram vertical que podem solucionar amb algun (A0), després la paret perd verticalitat i et permet progressar en lliure un bon tram, però poc a poc va redreçant-se altre vegada fins a obligar-nos a fer  servir l’estrep a la zona de sota els sostres. Aquí hem trobat la part més obligada de la via amb unes travessies difícils i exposades, sobretot la d’entrada a la reunió.

La onzena tirada, comença igual com ha acabat l’anterior amb passatges difícils i obligats, encara que no tant, fins arribar al final dels sostres, aquí un tram de passatges en bavaresa ens deixen en una rapissa sobre els sostres on hi ha la reunió.

Des de la reunió veiem als companys que estan acabant la seva via.

La tirada dotze, ens reserva una sorpresa. Comença la tirada amb un diedre que seguim fins un arbre, sobre una placa amb dos parabolts en porten fins una fissura ample plena de guano de voltor i aquí ve la sorpresa, just per on va la via hi ha una voltor amb la seva cria que quan ens veu es gira amb cara de pocs amics. Mirem si podem evitar passar-hi, però el següent parabolt esta just sobre d’ella i no volem molestar-la (ni crec que ens deixi). La sort esta feta, ens cal abandonar.

Tornem a la reunió, deixant el mínim material passible, i preparem un ràpel (creiem que amb 60 metres podrem arribar als arbres de la canal de baixada)

Una vegada a la canal muntem un segon ràpel fins el peu de les cordes fixes de la baixada normal.

Mentre recollim les cordes arriben els companys i podem fer la resta de baixada tots junts.

Una vegada al cotxe, directes al bar per fer una bona cervesa i enfilar la carretera que ens tornarà a casa.

J. ESTRUCH