Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 1 d’abril de 2019

VIA COSTO DE AGOSTO


DISSABTE, 30 DE MARÇ

Per aquesta setmana teníem pensat fer una vial llarga, però compromisos de darrera hora han fet que els nostres plans se’n vagin en orris i tinguem que acollir-nos al pla B.
Fa temps que en una conversa amb el Juan Carlos va sorgir la possibilitat de fer la via “Costo de Agosto” a Busa i aquest era un bon moment per anar-hi.


Quedem a les set i mitja a Monistrol i enfilem carrereta direcció Solsona on tenim intenció d’aturar-nos per esmorzar.
Una vegada tips, carretera i manta direcció Busa . Al pàrquing com és bastant normal, no hi ha ningú i desprès de preparar el material enfilem per la pista direcció a les parets.
Com que és una zona que no coneixem gaire , una vegada sota el nostre objectiu, enfilem bosc amunt direcció a peu de via.


Quan arribem, primera sorpresa. Les branques dels arbres han obert la meva motxilla i he arribat a peu de via sense quasi material, he anat sembrant per tot el camí. (No em queda més remei que desfer-lo i anar recollint –lo (per sort , el trajecte és curt i he trobat el itinerari que havia fet). Resultat, tot el material recuperat..... uuuffff !!! comencem bé.


La primera tirada , li cedeixo al Juan Carlos, diuen que com més amunt la roca millora i la veritat que la primera tirada és força decebedora i lletja, un pitó protegeix un tram de roca dolenta on hi ha el passatge més difícil de la tirada, tot amb roca dolenta i quan aquesta comença a millorar trobem un   espit i dos claus més. Aquesta tirada pel grau de precarietat de la roca diria que és més difícil del que assenyalen a la ressenya.


La segona tirada, sembla que els comentaris encerten, la roca millora i el flanqueig es deixa fer bé (sense assegurances , però bé) al final del flanqueig hi ha un pitó i la roca comença a canviar, (a pitjor) . Uns metres desprès hi ha un espit i entre aquest i la reunió , res de res, amb una roca crostosa , amb terreta i moolt vertical. He passat moltes angunies !!! i diuen que tan sols és cinquè grau, ja, ja m’entra la risa!!!. He pogut posar un camelot en un forat, si no, encara estaria allà.


La tercera és la tirada més noble de la via, hi ha tres espits i un clau però nosaltres hem pogut posar un parell de camalots  a la fissura per suavitzar el tema. La roca millora un xic, però tampoc gaire.


La quarta tirada és la més espectacular i treballosa, comença amb un tram fàcil fins arribar a la fissura que ens porta al sostre. Els “lolos” aquest tram el fan en lliure , però l’ estrep va de conya per aquest quatre passos, fins que arriba un lloc on s’ acaben les assegurances i cal sortir com un cuc i anar a cercar un pont de roca que hi ha a les entranyes del sostre, molt estret i incòmode.


Una vegada assegurat al pont de roca cal sortir de la cova encastat i amb un buit sota els peus  impressionant fins arribar al segon tram d’artificial que seguirem fins que s’ acaba el sostre i d’aquí per una fissura ample i vertical recte amunt fins la reunió. Aquest darrer tram , no és difícil però si impressionant i amb bona roca.
Sembla que per fi hem arribat a la zona de bona roca, però la via encara ens reserva una sorpresa.


La darrera tirada comença per una fissura ample i vertical que cal protegir, per sort la roca és molt bona, però sortint d’aquí entrem en un tram brut, que no saps per on agafar-ho, la roca de sota es bona i abrasiva però hi ha molta terra i fa por posar-hi els peus, no trobarem un altre espit fins acabar aquest tram i poc abans d’entrar al mur final, (hem reforçat el tram amb algun camalot)


Aquest mur, molt vertical , sembla un formatge gruyère amb forats , hi ha un pont de roca i un espit abans de la reunió, però entre el primer espit i el pont de roca hem tingut que reforçar el tema amb algun alien i un fissurer .


Una via força exigent i obligada, l’itinerari molt bonic , però la roca no acompanya, cal estar molt avesat amb aquest tipus d’escalada per a gaudir-la i no passar la por que hem passat nosaltres..


La baixada l’ hem fet caminant, portàvem alguna ressenya més per si ens aturàvem a fer una altre via, però amb aquesta ja hem quedat satisfets.
Al pàrquing hem trobat un altre cotxe  aparcat, no hem estat els únics en venir a tastar aquestes parets.
Ara directes a Solsona per remullar-nos per dins i tornar a casa ben satisfets.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada