Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 21 de març de 2019

VIA DE L' HEREU


DIMECRES, 20 DE MARÇ

A principis de setmana vaig quedar amb el Josep per anar a “El Barrico” una zona que ell no coneix i el dimarts fem extensiu la proposta a la resta de companys de la colla.
Fruit de les diferents propostes dels companys que den dos objectius clars, pujar a Ribes o anar a Vilanova de Meia.
Finalment fem dos grups, el Josep i jo anirem al nostre objectiu i la resta de companys opten per Vilanova perquè un dels companys , ja tenia previst pujar a “El Baell” el proper cap de setmana.



Com que el Josep ve de la costa i jo d’Esparreguera decidim trobar-nos a mig camí i ens trobem a Sant Quirze de Besora per esmorzar .
Una vegada tips, agafem el cotxe i pugem fins Ribes de Freser, vull ensenyar-li una segona opció per anar a aquesta zona d’escalada, a més de la típica que surt de la “Cova de Ribes”
Al pàrquing, sols, com era d’esperar, ara tan sols resta pujar al coll i fer la gran baixada fins els prats.



A peu de via , es nota que no és una zona gaire freqüentada, i la nostra via , encara menys.
A la primera tirada , un munt d’esbarzers abans d’arribar al primer espit, no saps on agafar-te per no punxar-te. Superat aquest primer tram brut, la cosa canvia radicalment, una placa molt vertical que els “lolos” la fan en lliure. Nosaltres anem alternant passos d’artificial amb sortides en lliure. Hem posat un parell de flotants petits per salvar allunyaments entre assegurances. Crec que el resultat final ha estat una tirada amb passos d’ Ae i algun pas de cinquè superior obligat.



La segona tirada, ens obliga a creuar un bosquet, hi ha primer una corda, negre com el carbó de la humitat, (millor ni tocar-la) i després un cable fins la reunió amb un espit, just sota el començament del diedre.



Aquesta ha estat la millor tirada de la via, comença amb un tram ple de gotes d’aigua, després cal superar un tram de paret amb molsa i relliscós i un darrer tram fins una reunió per una paret amb formacions de “coliflor”. Fins aquí hem fet uns vint metres i decidim seguir, pel diedre fins la següent reunió.



Aquesta tirada és molt bonica i ben assegurada, segueixes el diedre per una paret plena de formacions de coliflor fins a sortir a l’aresta on trobarem la reunió uns cinc metres més amunt. El tram mes difícil és a la sortida del diedre , on hi ha els passatges més espectaculars.



La quarta tirada, es curta però matona, cal anar a cercar l’aresta , tot creuant el diedre per on va la via "America under attack" , una vegada creuada aquesta cal sortir al buit amb passos de Ao (esta graduada de 6c) i pujar fins la reunió.



En aquesta reunió hem dubtat si fer la darrera tirada de quart grau o no, però la vista d’un curt tram de pedra i molt mes matolls i arbres per sobre , ens han fet deixar-ho. (les ressenyes recomanen no fer-la), encara que si els aperturistes allarguessin la via per acabar dalt, seria una molt bona escalada. (no sé si ho tenen previst?. Fa temps vàrem veure una corda a les plaques de l’esquerra , però no he trobat cap ressenya).
La baixada amb dos ràpels fins el terra.



El primer complicat perquè vas a parar al bosca i cal seguir baixant per cordes fins a trobar el cable, però el bosc esta inpracticable i nosaltres hem fet un ràpel guiat fins la reunió del final del cable (complicat).
El segon ràpel correspon a la primera tirada.
Com que la via no m’ha agradat tant com esperava, hem decidit deixar l’activitat per avui i hem enfilat per la canal amunt fins trobar el camí de baixada, tot passant per la zona d’esportiva de las “ Canaletes”.
Una vegada al cotxe, directes al “Gusi” per fer un pica pica i la cervesa de rigor i directes a casa, després de baixar fins Sant Quirze on tenim l’altre cotxe.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada