Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 4 de març de 2019

LA NOIA DE CAL RIAL


DIUMENGE, 03 DE MARÇ

Les festes de Carnaval han trastocat els plans de sortir el dissabte i cal cercar alternatives per fer diumenge. Per sort sempre hi ha companys disposats a sortir els diumenges i d’altres que no tenen més opció que fer-ho aquest dia.
Aquesta setmana vull tatxar una via que tinc en la llista de pendents des de fa temps, però sempre l’anava arraconant per alguns comentaris sobre ella i per estar on està, Busa !!.


Es donen un seguit de circumstancies que la fan atraient aquesta setmana, (és la primera setmana que es pot escalar a la zona aquest any, fa dies que no plou i la paret estarà seca i la temperatura és immillorable per anar-hi).
Finalment serem quatre, en Pere que ve de Vilafranca, en Benjamí que baixa de Pons i el Ginés i jo que pugem d’Esparreguera, per tant decidim trobar-nos  a les vuit a Sant Joan de Vilatorrada i amb el Benjami a Solsona lloc on esmorzarem.


Pugem per Besora i deixem el cotxe a la cruïlla de carreteres que van a Busa i a la Vall d’hora, d’aquí a peu de paret, uns deu minuts per corriols de muntanya planers.
La primera tirada comença amb un flanqueig a la dreta per agafar un tram d’artificial fins una petita vauma, d’aquí amunt mig en lliure mig en artificial fins la reunió en una feixa.


La segona tirada és la més exposada i amb molt d’aire entre assegurances, de fet la primera esta uns vuit metres per sobre la reunió, nosaltres hem posat un estrep per sortir de la reunió, (a la mateixa reunió) i en el primer vaumat hem pogut posar un camelot per protegir l’excursió fins l’assegurança. La resta de tirada és per placa que cal anar llegint amb cura i controlar les assegurances que hi ha (tres espits) , nosaltres hem posat un fissurer i dos camelots que ens han donat tranquil·litat en la progressió.


La tercera tirada comença amb un petit flanqueig a l’esquerra per superar una sabina i d’allà recte amunt per la dreta d’una fissura. Aquesta tirada ha estat re equipada i ara hi ha espits i parabolts, crec recordar que cinc o sis en el tram de placa que ens porta al díedre final on també el trobarem sobreequipat.


La sortida d’aquesta tirada al pla de Busa és delicada per la roca que hi ha, però amb una sortida de decisió ja som fora de la via.
La reunió la fem en uns arbres a cinc o sis metres de la sortida.


Ara , amb el material recollit, baixem per la canal per anar a veure altres vies que hi ha al voltant, però finalment decidim que per avui ja en tenim prou i desprès de localitzar futurs objectius (factibles) ens decantem per anar a Solsona a fer la cervesa i tornar a casa aviat, (la família ho agrairà!!).



J. ESTRUCH







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada