Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 7 de març de 2019

VIES QUERCUS + QUERALTINA + PASTORETA

DIMECRES, 06 DE MARÇ

Fa dies que tenim compromesa una sortida amb la colla d’Esparreguera i sembla que aquesta setmana podrem fer-la.
Finalment el dimecres a l’hora que tenim previst sortir som tres els que hem respòs, l’Urquiza, el Grau i jo. (suficients per sortir i divertir-nos).
El projecte , ja pensat d’antuvi és anar a Berga i  fer dues vies que hi ha al Santuari de Queralt. La Queraltina (que ja he fet) i la Quercus, que en poc temps que porta publicada esta agafant nom com a via d’escalfament.



Quedem a les vuit trenta, (als companys no és que els agradi gaire matinar) però avui no cal fer-ho tenim temps de sobres.
Primer objectiu, aturar-nos a la Colonia Rosal per esmorzar, on trobem a una colla de companys que estan  acabant de fer-ho.
Després de les salutacions de rigors , ells marxen i nosaltres anem per feina.


Següent parada, pàrquing del Santuari i petita passejada fins el mirador on comença la primera via que volem fer.
Coses de la vida, ja tenim una cordada davant nostre i ens toca esperar.
Fem aquesta primera via, darrera d’ells i gaudint-la sense preses.


La primera tirada una placa de cinquè grau, molt assegurada i sanejada, crec que un pel massa, però cap problema, les assegurances no sobren i si no vols no les poses.
La segona i tercera tirada les fent juntes, la segona sense interès , caminant i la tercera presenta un petit mur fins arribar a un collet .


La quarta, presenta uns primers metres verticals i poc a poc va afluixant fins el cim.
Ara toca baixar per una canal que ens porta al camí i al sector esportiu on hi ha el nostre segon objectiu, la Queraltina.


Com és d’esperar, la cordada que teníem davant porta les mateixes intencions que nosaltres i quan arribem a peu de via ells ja estan en plena feina.
Per no ser un incordi , decidim anar a fer un xic d’esportiva  i ens decidim per fer la via pastoreta, que esta uns deu metres més amunt, seguint el camí.


Quan tornem , ells ja estan fent la segona tirada i nosaltres, ens incorporem a l’escalada de via llarga.
La primera tirada, un festival de fissures de totes mides amb un pas més picant per entrar a la reunió.


La segona, un xic més fàcil però igual de divertida  i la tercera una combinació de fissures i placa fins entrar a la reunió.


Tot i que sabem que podem baixar fent ràpel ens decantem per fer la davallada per darrera i allargar un xic l’excursió


A les dues i mitja ja estem al cotxe i decidim tornar a la Colonia Rosal per fer un bon àpat abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada