Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 1 de març de 2019

VIA AQUEST ANY SI


DIUMENGE, 24 DE FEBRER

Esta clar que les persones sempre ens agrada complicar-nos la vida.
Després del patiment de la setmana passada, tornem a sortir a escalar amb el Juan Carlos i com sempre li faig un seguit de propostes deshonestes de llocs que em fan “tilin” o que tinc a la llista de pendents.
Aquesta setmana de la llista que li faig, n’hi ha una via que també li fa gracia a ell i sense contemplacions ens motivem per anar-hi.
La proposta, la via “ Aquest any , si “ a les roques del Masmut.


Molts companys de la colla, no volen ni sentir a parlar d’anar-hi en el dia, però a mi no em costa conduir o sigui que endavant.
Sortim com sempre a les set del mati però aquesta vegada des de Esparreguera i crec recordar que a les 9, 30 ja estem a Peñarroya de Tastavins esmorzant. D’allà al pàrquing de les roques del Masmut ens resten un 10 minuts de pista en bon estat.
Al pàrquing, sols.
Baixem fins el peu de la via i comencem l’escalada.


La primera tirada, la solucionem amb un pas de ganxo i un parell de camalots, que ens permeten arribar al segon clau de la primera tirada, després , sortida delicada i per roca a controlar fins la reunió.

La segona tirada, ja apreta, un encastament molt estrany perquè escup el cos a fora ens permet arribar a un replà, aquest tram cal protegir-lo amb flotants grans.
Sobre del replà l’encastament desploma i esta protegit amb dos claus i dos espits en el tram més contundent, però no tot s’acaba aquí perquè la resta de tirada fins la reunió cal apretar de valent i protegir-lo amb cura , tot i les dues assegurances que hi ha.

La tercera, és l’única tirada que hem aconseguit treure sense utilitzar el pedal, però apretant de valent i protegint-lo amb cura, és una tirada de trenta cinc metres on hi ha tan sols un espit i un pont de roca i amb una dificultat mantinguda de cinquè o cinquè superior. La reunió esta dins unes cova molt exòtica amb un niu abandonat.

La quarta tirada, personalment és la més complicada i difícil. Surt de la cova i va a la recerca d’un sistema de fissures desplomades amb roca..... ?? per dir quelcom... no gaire bona ni d’aspecte ni de tacte i especialment complicat hem trobat el tram final per entrar a la reunió.



Aquesta reunió esta just sobre un gendarme i cal travessar-lo per anar a cercar la continuació de la via, un primer tram de roca trencada et separa del primer ressalt que esta protegit per un espit. Superat aquest ressalt cal fer un xapatge estrany a la dreta i molt penjat que ens obliga a fer un parell de passos d’Ae, després un tram amb roca bona que podem forçar en lliure i tornem a necessitar el pedal per superar un segon muret que ja ens deixa a la reunió.


La darrera tirada, amb bona roca i fàcil ens deixa al cim.



La baixada , còmoda fins el cotxe i directes al bar per celebrar l’escalada.
La tornada tranquil·la a excepció dels darrers quilometres d’autopista perquè hem trobat una retenció

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada