Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 10 de març de 2019

VIA TODO VENTAJAS


DISSABTE, 09 DE MARÇ

La darrera setmana que varem sortir el Juan Carlos i jo va acabar en fracàs, la via va resultar més potent del nosaltres ens esperàvem, per això aquesta setmana li toca decidir a ell el objectiu, (tot i que sé que patiré!!!)
Varies propostes ens il·lusionen i de totes sembla que la que té mes números és anar a Montrebei, finalment s’acaba confirmant, anirem a Monrebei i el nostre objectiu , la via       “Todo ventajas”.


Atès que el sol entra tard a la zona on volem anar, decidim quedar a les 7, 30 al parquing del Hotel del Bruc.
La primera sorpresa que trobem a companys que van per la zona esperant a trobar-se i que desprès retrobarem esmorzant al bar Spot de Bellcaire.
Quan arribem al bar , hi ha un munt de companys que ja van esmorzant, la colla d’en Prunera, la colla del Maresme i desprès arriben els companys que hem trobat al parquing. Tots anem a escalar al Montsec però tan sols la colla del Maresme i nosaltres volem anar a Montrebei .


Quan arribem al prat d’en Lluis, els company ja estan marxant, (ells van a una via molt més potent que la nostre), nosaltres ja en tenim prou amb el nostre objectiu.
Fem l’aproximació i el Juan  Carlos comença l’aventura, una primera tirada , molt vertical , treballosa i difícil, (cal dir que en tot el recorregut , hem trobat tres bagues, dos pitons i tres parabolts en tota la via incloent-hi les reunions).


Cal dir que el primer tram amb roca molt bona fins desprès del pas de placa que és el pas mes difícil de la tirada, després roca a controlar i d’aspecte poc fiable fins la reunió.


La segona tirada, un díedre que cal protegir i sortida per una placa  amb cantells arrodonits i sense possibilitat de protegir fins la reunió en un arbre al bosc penjat.
La tercera tirada, sense interès , cal travessar el bosc fins a trobar un arbre que coincideix amb la via Anglada- Muñoz – Verges.


La quarta tirada, crec que m’he liat un xic, he agafat la fissura de l’esquerra en lloc d’agafar la més suau que és la de la dreta i que correspon a la via Anglada, la veritat l’he trobat massa difícil per ser teòricament una tirada de quart grau.
Ara ve la tirada de la via, uufff! Si m’arriba a tocar a mi!!! No sé pas si hauria passat ?.
Una tirada de 45 metres que poc a poc va posant-se vertical, però el tram entremig l’hem trobat molt i molt difícil i on tan sols hi trobem una baga , un pitó i un parabolt (l’únic de progressió).


La sisena tirada, un nou díedre on teòricament hi ha un pont de roca, però que no hi és. Cal remuntar un díedre i a l’altura d’una feixa cal sortir a l’esquerra per anar a buscar la canal de l’Anglada  on farem reunió en un arbre.


Ara ja tan sols ens queden dues tirades, la primera amb un tram desplomat, on hi ha un pont de roca llaçat i desprès per un terreny amb aspecte descompost sortir a una canal que ens deixa sobre una agulla.


En aquesta tirada ja començo a veure les estrelles, porto uns gats nous( els meus estan al mecànic d’Abrera), a més son un numero més petit dels que porto normalment i la veritat és nota, ni traient-los a cada reunió noto milloria.


Una vegada a la reunió i demano al Juan Carlos si vol fer-la, em veig incapaç de pujar mínimament dignament per aquesta tirada. Ell com que és un bon “jan” ni s’ho pensa i enfila tirada amunt,es a veure amb la quarta tirada, és molt més franca.


La sortida fins la carena , la faig jo, ni que sigui arrastrant-me.
Ara cal remuntar un tram de camí i desprès tot avall fins el prat on tenim el cotxe.
Relaxats desprès del cansament, agafem el cotxe i anem directes a Bellcaire per fer un  pica pica, mentre acabem de veure el Barça

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada