DISSABTE, 09 DE MARÇ
La darrera setmana que
varem sortir el Juan Carlos i jo va acabar en fracàs, la via va resultar més
potent del nosaltres ens esperàvem, per això aquesta setmana li toca decidir a
ell el objectiu, (tot i que sé que patiré!!!)
Varies propostes ens
il·lusionen i de totes sembla que la que té mes números és anar a Montrebei,
finalment s’acaba confirmant, anirem a Monrebei i el nostre objectiu , la via “Todo ventajas”.
Atès que el sol entra
tard a la zona on volem anar, decidim quedar a les 7, 30 al parquing del Hotel
del Bruc.
La primera sorpresa
que trobem a companys que van per la zona esperant a trobar-se i que desprès
retrobarem esmorzant al bar Spot de Bellcaire.
Quan arribem al bar ,
hi ha un munt de companys que ja van esmorzant, la colla d’en Prunera, la colla
del Maresme i desprès arriben els companys que hem trobat al parquing. Tots
anem a escalar al Montsec però tan sols la colla del Maresme i nosaltres volem
anar a Montrebei .
Quan arribem al prat
d’en Lluis, els company ja estan marxant, (ells van a una via molt més potent
que la nostre), nosaltres ja en tenim prou amb el nostre objectiu.
Fem l’aproximació i
el Juan Carlos comença l’aventura, una
primera tirada , molt vertical , treballosa i difícil, (cal dir que en tot el
recorregut , hem trobat tres bagues, dos pitons i tres parabolts en tota la via
incloent-hi les reunions).
Cal dir que el primer
tram amb roca molt bona fins desprès del pas de placa que és el pas mes difícil
de la tirada, després roca a controlar i d’aspecte poc fiable fins la reunió.
La segona tirada, un díedre
que cal protegir i sortida per una placa
amb cantells arrodonits i sense possibilitat de protegir fins la reunió
en un arbre al bosc penjat.
La tercera tirada,
sense interès , cal travessar el bosc fins a trobar un arbre que coincideix amb
la via Anglada- Muñoz – Verges.
La quarta tirada,
crec que m’he liat un xic, he agafat la fissura de l’esquerra en lloc d’agafar
la més suau que és la de la dreta i que correspon a la via Anglada, la veritat
l’he trobat massa difícil per ser teòricament una tirada de quart grau.
Ara ve la tirada de
la via, uufff! Si m’arriba a tocar a mi!!! No sé pas si hauria passat ?.
Una tirada de 45
metres que poc a poc va posant-se vertical, però el tram entremig l’hem trobat
molt i molt difícil i on tan sols hi trobem una baga , un pitó i un parabolt (l’únic
de progressió).
La sisena tirada, un
nou díedre on teòricament hi ha un pont de roca, però que no hi és. Cal
remuntar un díedre i a l’altura d’una feixa cal sortir a l’esquerra per anar a
buscar la canal de l’Anglada on farem
reunió en un arbre.
Ara ja tan sols ens
queden dues tirades, la primera amb un tram desplomat, on hi ha un pont de roca
llaçat i desprès per un terreny amb aspecte descompost sortir a una canal que
ens deixa sobre una agulla.
En aquesta tirada ja
començo a veure les estrelles, porto uns gats nous( els meus estan al mecànic d’Abrera),
a més son un numero més petit dels que porto normalment i la veritat és nota,
ni traient-los a cada reunió noto milloria.
Una vegada a la
reunió i demano al Juan Carlos si vol fer-la, em veig incapaç de pujar mínimament
dignament per aquesta tirada. Ell com que és un bon “jan” ni s’ho pensa i
enfila tirada amunt,es a veure amb la quarta tirada, és molt més franca.
La sortida fins la
carena , la faig jo, ni que sigui arrastrant-me.
Ara cal remuntar un
tram de camí i desprès tot avall fins el prat on tenim el cotxe.
Relaxats desprès del
cansament, agafem el cotxe i anem directes a Bellcaire per fer un pica pica, mentre acabem de veure el Barça
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada