Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 4 d’abril del 2019

VIA EL NOMBRE DE LA ROSA


DIMECRES, 03 D’ABRIL

Aquest dimecres tinc molts números de no poder sortir a escalar. La meteo no és gaire encoratjadora i per si fos poc, tinc obligacions familiars que em retindran fins les deu del mati a Esparreguera.
Caldrà cercar una opció que em permeti sortir encara que sigui a estirar les cames.
Parlo amb el Ginés de la meva problemàtica i accedeix a quedar-se per fer-me companyia. (a la resta de companys no els dic res per no esgavellar els seus plantejaments)
La meteo ha fet un petit canvi i ens permetrà fer una escapada a Garraf i com que tinc alguna via pendents a la zona li proposo d’anar-hi.



El nostre objectiu , la via Aniversari a Garraf, més concretament a la zona d’esportiva del Pas de  la Mala dona. (Encara que una vegada a casa i revisant la web “ Espacio, amor i locura”, he vist que vàrem fer una barreja de vies ). O sigui que encara tinc a la llista de pendents la via Aniversari.
A les 10, 30 vaig a buscar al Ginés i marxem directes al port de Garraf, on per cert han tancat la zona d’aparcament  i cal aparcar al carrer, (no sé pas com ho farem al estiu, caldrà pagar zona blava !!!).
Avui, no hi ha cap cotxe en tota la zona.



Arribats al collet de l’avenc comencem a baixar per un camí amb escales de fusta  fins a trobar-nos amb una bastida que puja des de el sostre del túnel. Tota la part que dona al mar , esta tancada per obres i tan sols hi ha un passadís d’un parell de metres entre el peu de via i les tanques, (encara sort que no han tancat la zona ).



El llibre que portem no és gaire aclaridor del peu de via, tot el que tenim son croquis aproximats i per lògica decidim pujar per un diedre molt evident que donat que és de les vies antigues seria el mes lògic i evident.
La primera tirada comença per un diedre evident  dividit per dos  trams més suaus, els tres trams de diedre van essent cada un més difícil que l’anterior , i el tercer és especialment difícil i desplomat amb una sortida complicada per entrar a la rapissa de la reunió.
Aquí ens hem adonat que érem a la via que volíem fer, (teníem l’espero característic a la nostra dreta)  podíem haver agafat la línia bona sortint de la reunió però vàrem preferir seguir la línia de diedre que portàvem fins el cim.



La segona tirada comença amb una placa suau per agafar un diedre tombat a la dreta on hi ha un pas de col·locar-se bé per estalviar-te un bon pèndol . Sobre d’aquest tram hi ha una reunió vella amb burils i bagues llargues que ens hem saltat per la dreta i seguim pel diedre que acaba sobre un espero a la dreta del diedre. (crec que aquesta és la última reunió de la via Aniversari).
Per sobre petits ressalts de roca i un parell de reunions mig perdudes ens deixen en una tartera .



Ja ens podem treure els gats i les cordes, tan sols cal superar uns 50 metres de rampes per arribar a la paret del aparcament de la carretera.
Per la informació que he esbrinat a la web del Fernando, hem fet un tram de la via “ El nombre de la rosa” un tram de la via “Dark side of the rainbow” i pot ser un tram de la via “Aniversari”, tot un popurri.
Referent al material hem trobat químics en tot el recorregut però en algun tram ens ha calgut posar-hi algun flotant per salvar les excursions entre assegurances o bé la dificultat.

J. ESTRUCH


1 comentari:

  1. Lo mas característico de la sanchez es un evidentisimo diedro desplomado en el L2 y que ahora esta cosido a químicos. Es el diedro mas calro de todos.

    ResponElimina