Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 20 de maig de 2019

JABALI ERRANTE + ESPOLON ESTARLUX


DISSABTE, 18 DE MAIG

Aquesta setmana  tan sols podem sortir la Isabel i jo i tot i que el temps és força insegur, ens resistim a perdre l’oportunitat de sortir.
A mida que passen els dies , sembla que la meteo va aclarint-se i tan sols dona senyals de millora per la zona Sud o la Oest, aquesta sempre que no sigui gaire propera al pirineu.
El dissabte quedem com sempre a les set , encara sense tenir res decidit, hem previst dues zones on sembla que el temps serà bo, (tot i que farà vent).
Al pàrquing acabem de decidir i davant les perspectives del vent, preferim anar a Predicadera i deixar la zona d’Horta per mes endavant.


La primera aturada la fem a Bellcaire, on no trobem cap escalador (cosa bastant estranya) però al sortir ens creuem amb el Juan Carlos i el Manel que van a Terradets. Nosaltres enfilem carretera cap a Osca.
A les deu ja estem al pàrquing, creiem que no hi hauria gent però les poques places d’aparcament que hi ha estan plenes.
La Isabel coneix força be la zona, de fet l’anterior vegada que vaig venir , va ser perquè ella em va portar. Avui també em deixo aconsellar i guiar per ella.
Escollim la zona central de la paret i començarem per la via “ Jabali Errante”, ella va fer-la fa molt temps i la recomana per bonica.



La primera tirada és fàcil i creiem que podrem enllaçar dues tirades, les ressenyes assenyalen un 70 metres però en realitat fa un 65 coma màxim, a més la dificultat és baixa i molt assegurada (més del que ella recordava).



La segona tirada, comença amb un mur més vertical i ben assegurat per entrar desprès en una rampa que ens porta a la reunió.
La tercera és la tirada clau de la via, també molt assegurada, comença amb un tram desplomat i ben assegurat que dona pas a una canal, superada aquesta cal enfilar-se per un esperó fins la reunió sota un gran sostre.



La quarta tirada comença amb un flanqueig caminant a l’esquerra per anar a salvar els desploms del sostre que tenim sobre i per una placa assolir el cim.
Aquesta tirada no l’hem fet perquè volem fer una segona via i ens cal rapelar la que hem fet. Dos ràpels i a al terra.



L’Isabel em recomana dues vies, “l’Afrodita” o “l’espero Estarlux”.
La primera la descartem perquè tot escalant hem sentit com l’aigua cau de valent pel lloc on va (la canal de l’esquerra) i ens decantem per  “l’Espeolon Estarlux”.



La primera tirada , la Isabel la recordava exposada, però ha tingut la grata sorpresa que està re equipada i la veritat, quasi li sobren assegurances.



La segona, comença amb un tram vertical de placa, és la tirada més difícil de la via, el tram vertical es molt bonic i les dificultats estan al sortir d’aquest tram amb un passatge força fi. Per sort molt ben assegurada.



La tercera és fàcil i cal superar per la dreta el típic bloc “estarlux” que dona nom a la via.
La quarta tirada, supera un díedre xemeneia fàcil però espectacular per desprès superar unes plaques fins la reunió.



La cinquena tirada, comença fàcil i acaba potent, amb la superació d’un sostre on cal saber col·locar-te bé per superar-lo.
La sisena, és fàcil i per sortir de la paret .
Una vegada dalt recollim el material i fem l’excursió de baixada amb tranquil·litat, és molt d’hora i ja tenim la feina feta.



El temps ens ha respectat, en alguna reunió un xic de fred pel vent que es girava o quan les boires tapaven el Sol, però bé.
Una vegada al cotxe, ens aturem a Sietamo per fer una cervesa i una coca abans d’agafar la carretera  direcció Barna.
Unes escalades love- climb que aquesta setmana és el que més ens venia de gust fer.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada