L' ESPERO DE LA LLUNA PLENA

DIMECRES, 22 DE MAIG

Aquesta setmana la meteo dona un temps insegur, un seguit de fronts escombraran el territori d’Oest a Est i miris on miris sembla que en qualsevol moment pot caure un bon xàfec.

Però sembla que al Sud queda fora de la zona d’influència. Per tant proposo tornar a baixar a Tarragona tot i sabent que a la colla no li agrada fer molts quilometres.

Finalment hem concretat que serem quatre els que viatjarem fins la Terra Alta , en Ramon, l’Antoni , el Gines i jo. (dos d’ells és la primera vegada que visiten la zona).

Ens aturem a esmorzar a la benzinera de Xerta,. les vegades que he parat es menja força be i mentre omplim el pap, acabem de decidir el nostre objectiu.

Al Ramon i l’Antonio els  fa gracia anar a la Gronsa i mes concretament a la via “ no vendas la piel del oso sin haberla cazado” i el Gines  i jo ens apuntem per fer “L’espero de la lluna plena” que diuen que es molt bonica.

La veritat que és una via per gaudir-la, sense gaire compromís i on tan sols hi ha un parell de trams on cal anar en compte per la roca.

La primera tirada que coincideix amb u parell de vies que he fet és fàcil de trobar, de seguir ja no tant, tan sols saber que cal anar a una sabina que hi ha uns seixanta metres més amunt amb una dificultat de segon tercer grau i si tens vista pots trobar un clau amagat en tot el recorregut.

A la segona ja entrem en terreny desconegut, les vies que he fet segueixen el díedre però nosaltres el deixem i ens enfilem per un esperó, la roca es bona però tan sols hi ha quatre assegurances en tot el recorregut, per sort estan col·locades en el lloc estratègic i no pateixes gaire.

La tercera segueix el mateix esperó fins sobre un gendarme, en el primer tram la roca es bona però els darrers metres , cal tractar-la amb cura, la tirada es pot reforçar amb flotants.

La quarta tirada és la tirada clau de la via, surt per l’esquerra de la reunió per salvar un sostre que tenim sobre per la part esquerra, la llàstima que en el tram difícil hi ha hagut un despreniment d’uns blocs del sostre que  han deixat la paret bruta de terra i pedres soltes, a més les pedres, han caigut sobre els parabolts que hi ha i dos d’ells tenen doblegades les plaquetes, cal superar-los amb compte . Superat aquest tram cal arribar a la reunió per una canal de pedres i terra.

La cinquena tirada, personalment, la mes bonica, s’enfila per tot l’esperó que aquí és afilat però amb molt bona roca, (una tirada per gaudir-la a tope).

La sisena tirada, des de sota sembla difícil perquè les assegurances s’enfilen per un mur molt compacte, però una vegada posats , les preses surten per tot arreu i no deixarem aquesta roca fins just sota el cim.

Una vegada al cim , fem temps per esperar als companys que venen just al costat nostre. Desprès de descansar i refrescar-nos comencem la baixada des grimpant fins el coll i per la canal fins el camí dels Estrets.

Cal dir que no hem vist a cap més cordada per la zona, tan sols grups d’excursionistes .

Una vegada al cotxe, comencem el camí de tornada no sense abans aturar-nos a la benzinera de Ginestar per fer un mos.

J. ESTRUCH