Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 19 de maig de 2019

ESPERÓ DE L'ANA


DIMECRES, 15 DE MAIG

Per aquest dimecres sembla que hi ha quòrum per sortir a escalar, a principis de setmana surt la proposta d’anar a Alos de Balaguer per fer una nova via , tot just sortida del forn, “L’ aresta de l’ana” i la gent comença a apuntar-se , però hi ha companys que proposen sortir a les 8, 30 .
Com que son molts els que s’apunten,  proposo si algú s’apunta a anar al mateix lloc però fent la sortida com sempre a les 7 o com a màxim les 7,30 hores.
A aquesta proposta, tan sols s’apunta el Josep, o sigui que serem tres, el Ginés, el Josep i jo. Tenim l’intenció de marxar a les 7,30 i anar per la mateixa zona , una vegada acabada l’activitat trobar-nos tots per fer la cervesa .
Sortim puntuals i fem la primera aturada a Artesa de Segre on esmorzem amb tranquil·litat i després directes al pàrquing que hi ha sota la paret.


Com que anem per davant no tenim presa i decidim començar per la via “Els misteris de Pepegall” amb l’intenció de fer alguna de les vies  que comencen a la zona superior.
La primera part, sense problemes , està ben assegurada i ja la hem fet, no ens comporta cap sorpresa. El Gines sent molèsties a la cama i decideix no pujar. Tot i ser molt aviat la calor comença a notar-se, (no és una zona d’estiu)



La segona part optem per la via “Caesar imperator” i ens retorna a la realitat, fem els primers metres fins el primer parabolt i per sobre res de res, terreny molt difícil d’assegurar i amb crostes de roca que sembla haver-se arrancat i el pitjor de tot , la següent assegurança a “casa dios “. No veiem forma de protegir el tram amb solvència i decidim baixar.
El segon tanteig el fem a la via Cogull que sembla molt més assegurada, es veuen els parabolts, però no comptem amb la dificultat i abans d’arrastrar-nos com a cucs, decidim baixar.



Res que avui és un dia per no concretar res. Decidim el proper objectiu pel mètode “tradicional “, les canyetes i el resultat ha estat anar a fer companyia al companys i fer la nova via.
Arribem a peu de via i trobem a tots els companys repartits per la via en dues cordades. Nosaltres ens posem a la llista i els seguim.



Farem la cordada els tres que hem vingut en el cotxe, sembla que el Gines s’ha animat a pujar !!
La via està bé, la primera tirada clarament més interessant que la resta i també més difícil.



Les tres tirades superiors amb graduació fàcil però amb una estètica bonica.
Arribats a la zona de les plaques d’esportiva, la calor es sufocant i decidim baixar, ja en tenim prou per avui.



Els companys, decideixen seguir pujant i agafen vies de la part superior per arribar al cim.
Una vegada a terra, quedem que ja ens veurem al bar i marxem a refrescar-nos però finalment no hem coincidit.



Ja tinc dues vies més a la llista de pendents, on caldrà venir a esbarallar-se, però crec que deixaré passar l’estiu !!

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada