VIA EXCESO

DISSABTE, 25 DE MAIG

Aquesta setmana  hem tornat a quedar amb el Juan Carlos i com tenim per costum el dijous ens truquem per començar a perfilar la sortida.

Normalment tots dos proposem alguna via i segons el dia escollim l’opció d’un o del altre, però aquesta setmana el Juan Carlos d’entrada em proposa una via que fa temps tinc en cartera, per tant ni m’he preocupat de cercar alternatives.

La proposta és anar a Collegats per fer la via Exceso a la roca del diable.

El divendres preparo el material procurant no deixar-me les politges i els guants.

Sortim a les set com tenim per costum i la primera aturada la fem a Bellcaire per esmorzar, allà trobem a companys que van a Corsa per fer una activitat nova que ni diuen “cordatta”.

Nosaltres , ja en tenim prou amb el nostre objectiu i una vegada esmorzats enfilem direcció Collegats. Al pàrquing tan sols hi ha un cotxe, estarem tranquils.

El primer pas, creuar el riu, que baixa molt ple. Quan estàs a mitja tirolina dona la sensació que estàs remuntant el riu per la velocitat com baixa l’aigua, i sents una sensació estranya, com si estiguessis marejat.  Sort de les politges !!.

Una vegada creuat el riu, amaguem el material que no ens cal per escalar i ens endinsem al bosc  per cercar el peu de via. Aquest camí esta molt perdut i cal intuïció per no quedat aturat per les bardisses.

Per fi arribem a peu de via, just a mitja tartera, on veiem els primers parabolts de la via.

La primera tirada és fàcil, bé, un quart grau de Collegats, vertical i d’anar en compte, però sense passar patiments.

La segona ja t’ensenya les dents, i de quina manera !!. Comença suau però aviat es complica molt i ens obliga a treure l’estrep per progressar. Tot i així , compte, la progressió es difícil amb passatges on cal estirar-se o fer alguna trampa. Xapeau !! pels “lolos” que poden fer-la en lliure. És mantinguda fins la mateixa reunió.

La tercera, manté la mateixa tònica, però és un xic més franca, d’entrada et permet començar la tirada en lliure, tot i que aviat s’acaba el peixet, desprès un tram d’artificial però que es veu més humà que l’anterior i per entrar a la reunió un tram en lliure bonic. La reunió més còmoda que l’anterior.

La quarta, pel nostre grau, ja ens permet escalar, ressegueix un seguit de díedres molt verticals però amb un grau amable, a més esta ben assegurada, sobretot on la roca no es del tot bona. La reunió la fem en un forat.

La cinquena, teòricament és de quart grau però el tram inicial si li donem una mica més no passaria res, primer per placa desprès per una canal i finalment per una xemeneia ens deixa a la reunió sobre una gran rapissa .

La sisena és un curt ressalt per superar el barret final que ens deixa en el bosc penjat.

Aquí tenim dubtes en fer els ràpels o sortir per darrera com els primers ascencionistes, com que a la paret en algun moment ha bufat el vent de valent, decidim caminar una mica i sortir per la feixa, tot i no conèixer el camí, no ens ha costat gaire trobar el coll que ens permet baixar caminant per la vessant nord i en poca estona estem a l’antic camí de l’Espluga i d’allà directament a la tirolina que ens permetrà creuar el riu.

J. ESTRUCH