Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 29 de maig del 2019

VIA BOMBER CUINER


DIMECRES, 29 DE MAIG


Aquesta setmana  el missatge per sortir , no ha tingut gaire èxit, tenim a part del grup fent campanya per Aragó i els que quedem volem mantenir la tradició de sortir el dimecres.
El Josep va proposar anar a Rubies i per davant d’altres propostes , aquesta és la que va resultar escollida.


El dimecres a les 7, 30 ens trobem al pàrquing del Bruc, el Josep, L’Antonio i jo , no ens cal esperar gaire i sortim direcció Artesa per fer una aturada per esmorzar i d’allà directes al Coll de la Portella Blanca.
Com que avui anem amb el cotxe del Josep, podem fer tota la pista i aparcar al final, pocs metres abans del coll. D’aquí a peu de via tot es baixada .
A les onze comencem l’escalada


La primera tirada, personalment la més difícil de la via, comença amb una tibada de braços per arribar a una rapissa i sobre d’ella , el tram més difícil ja sigui perquè estàs fred o perquè es difícil per ell mateix, però ens ha costat força, desprès del passatge, superar un petit sostre i enfilar-nos per una bavaresa fins la reunió. A la tirada hi ha uns 6 o 7 parabolts però nosaltres encara hi hem posat tres peces flotants en el tram final.


La segona és més curta, segueix una fissura molt vertical que es deixa fer, tan sols hi ha un tram a mitja tirada,  on cal apretar de valent. Hi ha 7 parabolts.


La tercera és en graduació ,la més dificil però com que no passem 6c ens ho tenim que muntar amb A0 i el tema es suavitza força. Hem posat un flotant en el tram final.


La quarta tirada és bastant més llarga que les anteriors, i tota ella supera una placa molt vertical, el primer tram està suficientment assegurat  però quan la paret es fa més vertical, cal autoprotegir-se. Desprès , la verticalitat minva fins entrar a la reunió.


La cinquena tirada i última, comença amb un pas potent, desprès cal negociar amb terreny brut fins tornar a entrar en plaques verticals on la roca ja presenta una textura diferent. A la tirada hi ha tres parabolts però nosaltres hem afegit tres flotants més per protegir passatges puntuals.


Una vegada al cim, son les dues de la tarda, tenim temps de fer una nova via, però anant tres es un xic just i decidim deixar-ho per avui. Es millor acabar la jornada amb un bon àpat i baixar tranquils a casa.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada