DIMECRES, 29 DE MAIG
Aquesta setmana el missatge per sortir , no ha tingut gaire
èxit, tenim a part del grup fent campanya per Aragó i els que quedem volem
mantenir la tradició de sortir el dimecres.
El Josep va proposar
anar a Rubies i per davant d’altres propostes , aquesta és la que va resultar
escollida.
El dimecres a les 7,
30 ens trobem al pàrquing del Bruc, el Josep, L’Antonio i jo , no ens cal
esperar gaire i sortim direcció Artesa per fer una aturada per esmorzar i
d’allà directes al Coll de la Portella Blanca.
Com que avui anem amb
el cotxe del Josep, podem fer tota la pista i aparcar al final, pocs metres
abans del coll. D’aquí a peu de via tot es baixada .
A les onze comencem
l’escalada
La primera tirada,
personalment la més difícil de la via, comença amb una tibada de braços per
arribar a una rapissa i sobre d’ella , el tram més difícil ja sigui perquè estàs
fred o perquè es difícil per ell mateix, però ens ha costat força, desprès del
passatge, superar un petit sostre i enfilar-nos per una bavaresa fins la
reunió. A la tirada hi ha uns 6 o 7 parabolts però nosaltres encara hi hem
posat tres peces flotants en el tram final.
La segona és més
curta, segueix una fissura molt vertical que es deixa fer, tan sols hi ha un
tram a mitja tirada, on cal apretar de
valent. Hi ha 7 parabolts.
La tercera és en
graduació ,la més dificil però com que no passem 6c ens ho tenim que muntar amb
A0 i el tema es suavitza força. Hem posat un flotant en el tram final.
La quarta tirada és
bastant més llarga que les anteriors, i tota ella supera una placa molt
vertical, el primer tram està suficientment assegurat però quan la paret es fa més vertical, cal
autoprotegir-se. Desprès , la verticalitat minva fins entrar a la reunió.
La cinquena tirada i
última, comença amb un pas potent, desprès cal negociar amb terreny brut fins
tornar a entrar en plaques verticals on la roca ja presenta una textura
diferent. A la tirada hi ha tres parabolts però nosaltres hem afegit tres
flotants més per protegir passatges puntuals.
Una vegada al cim,
son les dues de la tarda, tenim temps de fer una nova via, però anant tres es
un xic just i decidim deixar-ho per avui. Es millor acabar la jornada amb un
bon àpat i baixar tranquils a casa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada