Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 3 de juny de 2019

VIES PRUNETA ENSUCRADA + DE LES CABRES


DIUMENGE, 02 DE JUNY

Aquesta setmana hem quedat amb la gent de Vilafranca per sortir i com sempre anem fent propostes per veure si alguna prospera.
Aquesta vegada la proposta de pujar fins Sadernes  ha tingut resposta i quedem en trobar-nos a les vuit i mitja a la benzinera de Sant Joan de Vilatorrada. (massa tard pel meu gust, però,..... ).
A l’hora prevista estem tots allà i a darrera hora s’ha apuntat al grup el Benjamí que baixa de Pons, o sigui que serem quatre.


Anem directes fins a Sadernes i mentre preparem, el material aprofitem per esmorzar. Ara tan sols ens caldrà caminar una bona estona i trobar el peu de via.
Les vies que volem fer, no son de consum massiu, la via Pruneta ensucrada i la via de les cabres,  i per tant no es troba gaire informació a la xarxa.
D’ascensions hem trobat tres, però que tinguin ressenya tan sols dues i no coincideixen en algun lloc.


Sortim del pàrquing i cal caminar per la pista principal fins un lloc anomenat “Pont den Valenti”. Ens cal passar per tres pàrquings habilitats però que si no pagues o tens residencia no es pot arribar-hi sota multa de 300 euros . Total vint minuts de passeig.
A l’altura del Pont den Valentí cal desviar-se i agafar un corriol que s’endinsa a la dreta tot remuntant la muntanya, es el camí que porta al Pas del Cabró. Cal seguir-lo fins trobar en una corba, una gran fita en el punt on més s’acosta a una tartera, aleshores deixem el camí i comencem a remuntar per la tartera fins arribar a peu de paret.
La primera via no ens costa gaire localitzar-la , en voltada de desploms, és la part de la paret mes feble.


La primera tirada comença dura, un pas expo per arribar a la primera assegurança, però el mes difícil és entre el primer i tercer parabolt, uuuffff !!!.
La segona tirada presenta un itinerari sinuós, i difícil de protegir surt recte de la reunió però per salvar un sostre fa un flanqueig a la dreta on et jugues una bona volada, desprès supera el sostre per tornar a l’esquerra i enfilar-se per una placa molt vertical i fina.


La tercera tirada, es curta però de finor, cal travessar una placa de dreta a esquerra on totes les preses son arrodonides, las reunió esta a l’esquerra , fora del recorregut i cal anar en compte no superar-la.
La quarta tirada, surt per la dreta de la reunió per tornar a les plaques fines, desprès cal superar un llastra en encastament i arribem a una zona ajaguda abans de la traca final, un desplom on m’ha calgut posar l’únic flotant de la via per entrar en una placa llisa on caldrà creuar d’esquerra a dreta per anar a cercar un petit díedre que ens deixa a la segona feixa, aquest darrer tram és el que he trobat més obligat de la via.


Aquí , el Benjami i l’Angel diuen que ja en tenen prou i tornen al cotxe, el Pere i jo volem intentar la via de les cabres, encara que no estem segurs si l’hem seguit pel lloc adient.
Un seguit d’espits ens porten a un díedre, amb un  primer pas que ens ha calgut protegir amb un camalot del dos, desprès n’hem posat algun més per escurçar allunyaments, segons la ressenya cinquè superior però... ???? (la ressenya del Jove , marca per el díedre de la dreta però nosaltres hem pujat per una placa més a l’esquerra.


La segona tirada , mes o menys coincideix, primer un díedre, fins un sostre que cal sortir per l’esquerra i a les plaques de l’esquerra he vist , primer dos espits junts i sobre una reunió per rapelar, encara que incomoda hem fet reunió aquí.


A la tirada de sobre , ens hem perdut, uns espits ens porten a una bavaresa a l’esquerra nostre i desprès de la bavaresa , res. Ens ha calgut desmuntar el recorregut, tot i fer una gran diagonal. Mentre baixo a la dreta, dins el díedre veig una reunió i un seguit de parabolts, però ja estic molt cansat i decidim baixar a la feixa i deixar-ho per una propera vegada.


Aquesta darrera via, no es de consum massiu perquè les fissures eren plenes de herbes , per això dubtem que no sigui una altre via.
No se si ha estat la calor o bé la dificultat de les vies però he acabat ben baldat !!!

J. ESTRUCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada