Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 28 de juny de 2019

VIA LE PETIT DRU


DIMECRES, 26 DE JUNY

Aquesta setmana estem en plena onada de calor i caldrà filar prim per no quedar fregits.
La darrera setmana vàrem quedar de pujar fins a Vingrau i nosaltres seguim amb els nostres plantejaments, tot i que hem tingut alguna deserció de darrera hora.



A les set de mati ens trobem, l’Antonio, l’Isabel i jo. El nostre objectiu, la via Petit dru a Vingrau. Sortim per l’autopista direcció Girona i la primera aturada la fem en una benzinera de l’autopista, no ens agrada, però ......
A la frontera trobem un xic d’embús, però res important i sobre les deu ja estem aparcats al lloc on comença el camí d’aproximació. Cap dels tres coneixem la zona , però les poques indicacions que hem trobat per la xarxa ens permeten orientar-nos amb seguretat.



Al pàrquing , hi ha un cotxe de la gendarmeria i mentre fem l’aproximació els sentim per una zona d’escalada propera, tot i que no aconseguim veure’ls.
Seguim caminant i estudiant les formes de les parets , per poder definir on tenim el nostre objectiu. Per fi el controlem i l’aproximació ens costa uns trenta minuts, els primers amb una bona pujada, la resta més planers.



Teníem por que la onada de calor pogués castigar-nos però hem tingut sort, aquí la temperatura deu estar al voltant del vint-i-cinc graus i una lleugera tramuntana encara refresca més l’ambient. La via, orientada al Oest i en una aresta ajuda a tenir una bona temperatura.



La primera tirada, ja ens dona indicacions de com serà l’escalada, comença amb una placa tombada d’adherència on cal mirar bé on poses els peus, rellisca el que no està dit. Les assegurances allunyades però bones (químics i claus en cimentats).
El perill més gran es posar el peu on tothom el posa , aleshores segur que rellisques.
Un parell de diedres trenquen la monotonia de la placa i fem reunió en un bon replà.



La segona és més vertical amb un parell de diedres /bavaresa enllaçat per plaques verticals, molt bonica i fàcil de protegir si vols augmentar la protecció que hi ha.



La tercera és la tirada de la via, un diedre xemeneia, molt assegurat, però que rellisca moooolt  !!!. és fa bé, tan sols en un punt hem posat peu a la baga perquè no hi havia manera de mantenir-lo a la paret sense que rellisques.



La quarta tirada, un sistema de diedres i plaques en deixen en una rapissa al peu del darrer diedre, aquesta tirada no és la més bonica però presenta trams verticals on cal navegar per trobar el itinerari més adequat.



La darrera tirada, no te res a envejar a la tercera, una placa vertical ens deixa en un diedre on cal tibar de valent per superar-lo amb uns passatges molt aeris, després la paret per verticalitat i arriba al cim



La baixada, molt evident , per la canal de l’esquerra ens deixa quasi a peu de via. Fins ara no hem sentit calor, més aviat un xic de fresca per la tramuntana, però ara ja comença a caure el sol de ple i notem com la temperatura esta pujant per moments. Es el moment de deixar l’escalada i anar a fer la cervesa.



Una vegada al cotxe, decidim visitar Tautavel i aturar-nos a fer un mos sota una bona ombra. (millor aquí que en una benzinera de l’autopista).
Sortint de Tautavel, ja no hem parat fins Abrera, on tenim els cotxes.
De baixada, l’autopista era un infern, a l’altura de Girona el termòmetre del cotxe marca els 38 graus.  Uufff  !!!

J. ESTRUCH





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada