Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 16 de juny de 2019

VIA DE L'SPHYNX


DIMECRES, 12 DE JUNY

A principis de setmana començo a donar veus per sortir el dimecres, porto dues sortides que les coses no han sortit com volia i cal recuperar les sensacions.
Com no estic convençut d’encertar el lloc ni la via demano que els companys aportin idees .
En Joan proposa anar al Tossal del Balinyo, aprofitant que després de la pluja del dimarts la temperatura serà  baixa, segons la meteo.
Finalment ens hem apuntat a la sortida cinc companys i com sempre quedem al pàrquing del hotel del Bruc a les 7,15 hores. Serem el Joan, l’Antoni, el Josep i el Gines i el nostre objectiu la via de l’sphynx .


Aquesta via sortida de la factoria dels “ Silencio mineral “ és una nova proposta per pujar aquest cim després de les propostes de “ L’ermita del Balinyo” i “ Excursió al Balinyo” que també és de la mateixa cordada.
Aquesta darrera ens va agradar quan la vàrem fer , tot i que, mentre nosaltres repetíem la via , ells encara estaven netejant-la  i polint-la  per dalt.
La que hem fet avui, no ens ha agradat tant, segons el parer de la majoria, creiem que està massa forçada en els passatges difícils i les assegurances posades una vegada superada la dificultat. Tot i això, és una via força mantinguda.
Per agilitzar l’activitat farem dues cordades, davant i tastant la via aniran el Joan i el Josep , així si troben dificultats podran suavitzar-nos el recorregut i darrera en una segona cordada anirem l’Antonio, el Gines i jo.
L’aproximació és la mateixa que per les altres dues vies, de fet aquesta es troba uns 100 metres a la dreta de la Excursio al Balinyo.


La primera tirada ja te dos passatges durs, un al començar i l’altre en el tram final de la tirada. La tirada te set assegurances però nosaltres n’hem posat dues més i en els passatges difícils ens ha calgut tibar de les bagues.
La segona és més suau, tan sols a l’entrada a la reunió hi ha un passatge que cal anar amb cura, també hi ha set assegurances i nosaltres n’hem afegit dues més.
La tercera no presenta cap problema , és una grimpada per una aresta fàcil fins a trobar unes fites que indiquen el lloc on cal deixar l’aresta per entrar al bosc. Aquí millor treure’t els gats perquè cal caminar una bona estona seguint unes fites, no sempre visibles que ens porten a la paret per on segueix la via.


La següent tirada comença en un arbre que te un cordino vermell llaçat . La tirada anterior, el camí del bosc i les dues tirades següents coincideixen amb la via “L’excursió al Balinyo” i no hem tingut problemes en trobar-les ni en seguir-les  perquè les coneixíem, la primera vegada que és fa la via cal anar en compte perquè hi ha poques assegurances, 3 o 4, per tirada, repartides en 45 metres que tenen cada una de les tirades.


A la reunió cinc, cal deixar l’itinerari lògic, i fer un gran flanqueig a la dreta  fins a trobar un parabolt i un pont de roca, en el recorregut hi ha un pont de roca per indicar el camí.
La tirada setena, enceta una placa que poc a poc va redreçant-se i que acabarà amb les dues tirades  més mantingudes de la via. Aquesta és fàcil i tan sols es posa dreta al entrar a la reunió.


La vuitena tirada, hi ha dos tram molt diferenciats, un primer, suau, fins arribar a un arbre, per sobre una placa vertical i fina amb un passatge molt difícil de flanqueig a l’esquerra per agafar una fissura , després segueix la dificultat fins entrar a la reunió on cal tibar d’una gran llosa que el dia que caigui no se pas com serà l’entrada.


La novena tirada, comença amb un slap molt vertical però ben assegurat, per després afluixar una mica però on no hi ha assegurances i cal navegar per plaques llises, nosaltres hem trobat molta humitat i terra molla als replans i els forats i progressar amb els gats bruts ha estat complicat.


La desena tirada , no es difícil però cal navegar per una placa sense gaires assegurances, com que fa siga saga entre arbres no es veuen  i cal intuir el millor itinerari.
La onzena tirada, comença amb un ressalt curt i fàcil per entrar a una feixa, que cal remuntar seguint unes fites fins el peu del darrer mur.


La tirada dotze, comença com els murs anteriors, primer ajagut i poc a poc redreçant-se  per finalment fer una entrada a la reunió per un mur força vertical.
Les dues darreres tirades les hem fet juntes, sortint una tirada de seixanta metres justos, per no dir de seixanta cinc. El primer tram força fàcil fins la reunió inter mitja, però la darrera tirada força potent amb algun passatge exposat al principi .


La reunió final esta just al cim de la paret amb dos parabolts.
Reunits tots a dalt cal fer la llarga baixada fins el cotxe i per arrodonir el dia volem aturar-nos a menjar quelcom però no hem pogut fer-ho fins a Pons. D’allà , ja amb la panxa plena, tornem a casa ben satisfets per la llarga jornada feta.



J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada