Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 30 de juny de 2019

XEMENEIA DELS PONTARRONS


DISSABTE, 29 DE JUNY

Tota la setmana “els del temps” ven dient que pel cap de setmana tindrem un a onada de calor, però estem tranquils perquè sempre podrem trobar quelcom a fer a una cara Nord.
Però el divendres es confirma a més d’avisar que moltes serralades estaran tancadess i no podrem anar-hi. Cal fer una nova proposta amb aquests paràmetres.
La meva proposta va ser anar al Salt de Sallent, (tot i que no és Nord, si que estarem fresquets darrera el salt, però l’ Isabel m' ha sortit amb una proposta llaminera d’aquestes que cal aprofitar dies com aquest per anar-hi. Una via amb bona reputació però curta i difícilment combinable amb d’ altres de la zona (totes son molt difícils).


Finalment decidim anar-hi sense canviar els nostres plans. El nostre objectiu , la via “Xemeneia dels pontarrons”. És una via del Blanco, però tothom que l’ ha fet diu que es molt bonica.
Sortim com sempre a les set i fem la primera aturada a Oliana per esmorzar, aquí esta fresquejant, tot i que comença a notar-se que el dia serà tòrrid.
Aparquem a tres ponts , on ja hi ha tres cotxes, i comencem a cercar el camí d’ aproximació. Com que aquest passa per les diferents zones d’ esportiva, no ens costa gaire de seguir. A més és un Camí preparat per fer-hi passejades.



Superades les parets d’ esportiva, aviat veiem una fita, i encertadament creiem que senyala el corriol que hem d’ agafar per anar a peu de paret. Aquest corriol, pesat , ens deixa a peu de xemeneia. Hi ha una baga de corda assenyalant el lloc.


La primera tirada no és gaire agraïda, una canal amb herbes amb trams on cal fer algun romenaig tot brut d’ herba fins arribar a un arbre, desprès un encastament per situar-nos sobre una petita agulla.
La sorpresa ha estat les assegurances que hem trobat, cinc ponts de roca i dos parabolts (alguns ponts de roca amb les cordes fetes caldo,... però hi son !!)
La reunió està just abans d’entrar en la xemeneia i a ple sol, ja comença a notar-se  l ’escalfor.


La segona tirada comença amb un canvi de paret i comencem a introduir-nos a la xemeneia, aquesta tirada l’ hem trobat més fàcil que l’ anterior, divertida i ben assegurada. Hem trobat cinc parabolts i dos ponts de roca, (un dels parabolts està a la paret de l’ agulla i no l’ hem vist fins desprès de superar-lo). Els dos ponts de roca esta just a l’ entrada de la xemeneia i a la mateixa alçada..
A la reunió hi ha una corda  que segueix per la dreta de la via indicant treballs d’obertura d’una nova via o variant.


La tercera tirada, per nosaltres, la millor, comença amb un tram que rellisca força i cal apretar per arribar a la primera assegurança, desprès l’ itinerari surt de la xemeneia per tornar a entrar en un tram força espectacular, una xemeneia oberta protegida per dos parabolts i un pitó, amb força aire entre assegurances però que amb flotants mitjans és fàcil disminuir l’ exposició. Aquí la roca és molt bona i tan sols cal tenir en compte que la reunió no esta sobre l’ agulla si no sobre la paret i segons estàs posat costa girar-se per entrar-hi. El pitó esta just aquí.


Quan comencem a baixar, veiem a dues cordades que estan pujant, son l’ Enric , el Joan,  el Ramir i la Laura, que també han tingut la pensada de cercar l’ ombra en aquest indret amagat de l’ Alt Urgell.  A ells encara els queda una bona suada.!!!
Nosaltres directes al cotxe i a fer la cervesa i un mos a Oliana.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada