Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 11 de juliol de 2019

VIA RAMON NOYA FORTUNY


DIMECRES, 03 DE JULIOL

Hi ha vies que no saps com  catalogar-les i la via d’avui n’és un exemple.
Quedem aquesta vegada a Collbató i un xic més tard del que tenim per costum.
Ens hem trobat, l’Isabel, l’Antonio, el Joan, el Josep i jo
No tenim gaire clar que volem fer, tan sols que cal cercar l’ombra perquè el sol apreta de valent.


Mentre esmorzem , surten a la llum , un munt de vies i de totes elles, decidim anar a la via  “Ramon Noya Fortuny”., una via situada a la Boleta del Portell Estret i a la dreta de la Iglesias Casanovas. Una cosa és segura, per la seva orientació, segur que d’ombra en tindrem !!.
Arribats a peu de via, preparem les cordades i fem dos grups, al davant anirem el Josep i jo i darrera, els altres tres.


La primera tirada, uns metres de lliure fins arribar al primer espit que ja no deixarem fins la reunió. Aquesta tirada és la més llarga de la via i la més entretinguda, alterna espits amb pitons.
Aquí hem vist que no és una via de consum massiu perquè algun espit cal buscar-lo entre les heures que envaeixen l’itinerari.


La segona, és un seguit de espits de reunió en reunió, suposem que els “bons” poden forçar en lliure, però....... hem fet més artificial que lliure.
La tercera segueix la mateixa tònica que la segona, però amb més color per a forçar-la (els bons).


La quarta, personalment és la més maca de tot el recorregut, uns primers metres ajaguts et donen marge per anar fent en lliure, poc a poc la paret va agafant verticalitat i l’entrada a la reunió és força dreta.


Ara estem sota la bola, i per la seva vessant est pugen un seguit de espits fins el cim, uns primers metres extraplomats donen pas a un semi diedre que permet fer algun passatge en lliure, fins una sortida a l’aresta cimera.


Una vegada al cim, un petit ràpel ens deixa en un collet desde el que ja podrem baixar per una canal fins les senyals del Portell Estret.


Una vegada tots al terra, decidim tornar pel camí interior d’agulles i directes a Can Massana.
D’aqui a Collbató per tornar als cotxes que hi hem deixat i fer la cervesa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada