DIMECRES, 03 DE
JULIOL
Hi ha vies que no
saps com catalogar-les i la via d’avui
n’és un exemple.
Quedem aquesta vegada
a Collbató i un xic més tard del que tenim per costum.
Ens hem trobat,
l’Isabel, l’Antonio, el Joan, el Josep i jo
No tenim gaire clar
que volem fer, tan sols que cal cercar l’ombra perquè el sol apreta de valent.
Mentre esmorzem ,
surten a la llum , un munt de vies i de totes elles, decidim anar a la via “Ramon Noya Fortuny”., una via situada a la
Boleta del Portell Estret i a la dreta de la Iglesias Casanovas. Una cosa és
segura, per la seva orientació, segur que d’ombra en tindrem !!.
Arribats a peu de
via, preparem les cordades i fem dos grups, al davant anirem el Josep i jo i
darrera, els altres tres.
La primera tirada,
uns metres de lliure fins arribar al primer espit que ja no deixarem fins la
reunió. Aquesta tirada és la més llarga de la via i la més entretinguda,
alterna espits amb pitons.
Aquí hem vist que no
és una via de consum massiu perquè algun espit cal buscar-lo entre les heures
que envaeixen l’itinerari.
La segona, és un
seguit de espits de reunió en reunió, suposem que els “bons” poden forçar en
lliure, però....... hem fet més artificial que lliure.
La quarta,
personalment és la més maca de tot el recorregut, uns primers metres ajaguts et
donen marge per anar fent en lliure, poc a poc la paret va agafant verticalitat
i l’entrada a la reunió és força dreta.
Ara estem sota la
bola, i per la seva vessant est pugen un seguit de espits fins el cim, uns
primers metres extraplomats donen pas a un semi diedre que permet fer algun
passatge en lliure, fins una sortida a l’aresta cimera.
Una vegada al cim, un
petit ràpel ens deixa en un collet desde el que ja podrem baixar per una canal
fins les senyals del Portell Estret.
Una vegada tots al
terra, decidim tornar pel camí interior d’agulles i directes a Can Massana.
D’aqui a Collbató per
tornar als cotxes que hi hem deixat i fer la cervesa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada