VIA JOEL

DISSABTE, 13 DE JULIOL

Aquest dissabte, com sempre fem la ronda de trucades, però no hi ha quòrum i tan sols hem quedat en Joan i jo.

Ara cal decidir el nostre objectiu, i tan sols tenim clar que volem escalar a l’ ombra.

De totes les propostes ha sorgit tornar a Camarasa per fer una via que ni el Joan ni jo hem fet, la via Joel.

Com que no tenim cap presa, ens agafem la sortida amb calma i ens aturem per esmorzar a Camarasa i d’aqui directament a la presa.

D’entrada no hi ha gaire gent, però segur que s’omplirà.

La via comença just al costat de altres vies que ja hem  fet i per tant no ens costa gaire de trobar.

La primera tirada comença força vertical per un diedre i un espero, esta ben assegurada  i una dificultat de cinquè que es deixa fer be.

La segona tirada  supera un mur vertical on hi ha pedres sikades per evitar que caiguin a la passarel·la , el primer tram es deixa fer be, però poc abans d’entrar a la reunió hi ha un passatge que ens ha obligat a improvisar.

La tercera tirada es un llarg flanqueig a la dreta amb dues possibilitats de fer, una per herbes i arbres o per sobre per roca, aquesta segona opció més interessant i estètica. 

Creuarem un parell de vies fins arribar a una placa amb forces parabolts.

La quarta tirada, és on hem fet mes !!herejies !! , La placa molt vertical amb algun pas obligat que ens ha fet posar l’estrep. D’altres trams et permet forçar en lliure  i la reunió penjada , just sota el bosc.

La cinquena tirada , hi ha una corda per sortir al bosc, sobretot si esta mullat i uns metres més amunt ja podem treure material.

La baixada la fem pel camí de l’ermita de Sant Jordi i ja veiem la calor que comença a apretar, cosa que acaba de decidir-nos per deixar-ho per avui.

Això si, anem a fer la cervesa a Bellcaire

J. ESTRUCH