Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 11 de juliol de 2019

VIES CERDA VERGES + GRAN DIEDRE


DIUMENGE, 07 DE JULIOL

Aquest diumenge no se com anirà la cosa, he quedat amb el Pere, per sortir, en principi per anar al “Pedra”, però jo sortiré després d’un sopar i de fer una visita a la ViJazz de Vilafranca , a més aquesta setmana em tocarà passar a recollir-lo perquè vindre des de Cunit.
Sortim com sempre a les set i passem per recollir a l’Angel, i directes al nostre objectiu.
Volem escapar-nos de la calor i farem quelcom a la paret Nord, encara , sense un objectiu concret, però bastant centrats en anar a la zona central on tindrem moltes possibles variants per escollir.


D’entrada volem començar per la via “Cerdà Verges”, tots tres l’hem feta però fa molt temps.
La pujada fins el peu de la piràmide, ..ufff !!! cansada com sempre, o per arribar a la cova, també... ufff !!!, cada vegada em fa més por superar aquests darrers quinze metres, un dia  passarà quelcom si no es protegeix amb una corda o assegurances.


La primera tirada , com sempre, segueixen els pitons en el seu emplaçament i arribem a peu del diedre negre. Aquesta vegada  en Pere , en porta una de cap, vol pujar per la via original i en lloc de pujar pel diedre del Joan Marti ens desviem a l’esquerra a la recerca d’una via quasi oblidada.


Primer un pitó quasi enterrat, després un tram on cal autoprotegir.se per arribar a la placa , on hi ha un buri que fa por i un clau, també hem posat un parell de flotants per augmentar la protecció i arribar a la reunió amb tranquil·litat.


La reunió, bé, que vols que us digui, dos claus invertits lligats per uns cordinos recremats i vells, no cal ni dir que l’hem reforçat amb un parell de flotants.
Però lo fotut del cas , és que de la reunió cal fer un petit ràpel i baixar al diedre negre per acabar de resseguir-lo i entrar a la reunió uns deu metres per sobre.


Els primers que han fet el ràpel, bé, (amb la reunió reforçada) però m’ha tocat baixar l’últim i rapelar tan sols dels dos pitons invertits i les bagues velles i la veritat que feia yu yu.
La tercera tirada una placa acabada en un diedre tècnic , les assegurances, suficients.
La quarta , fàcil i en lleugera diagonal a la dreta per anar a cercar el pi de la feixa on hi ha totes les vies del pany central.


Nosaltres, arribats a aquest punt, ens cal decidir que fem i acabem per la opció més conservadora, (la ressaca fa estralls a aquestes edats), ens decidim per pujar pel  “Gran Diedre”.
Hi ha algun il·luminat que li dona una graduació de tercer grau, però per mi ni ho era abans , ni ho és ara.


Una entrada potent fins arribar al primer pitó, després es suavitza però cal escalar. Hem fet reunió als trenta metres per evitar fregaments de corda.
La segona tirada, presenta un tram més vertical que la resta però es deixa fer bé.


La tercera tirada, segueix la mateixa tònica, però al final hi ha una cova on cal apretar i llegir be per on superar-la.
La quarta tirada, és la més complerta de totes amb un tram força obligat abans d’entrar a la reunió.


La cinquena tirada, tothom la desmereix, però crec que els primer metres son força bonics i tècnics.


La reunió a sobre del diedre ens deixa amb el segon dilema del dia. Seguir pujant fins el Coll de la cova o baixar. Per no anar a cercar el sol i la calor , ens decidim per la segona opció i amb cinc ràpels per la via arribem al terra.


D’aqui directes a veure al Jordi per fer una bona cervesa.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada