CERDA - POKORSKY

DIJOUS, 22 D’ AGOST

Hi ha vies, que cal fer-les si o si, per tant , la primera oportunitat que tinguis cal aprofitar-la.

Fa molt temps que amb el Juan Carlos, teníem entre seia i seia,  aquesta via, a més de moltes altres que encara estan a la llista de pendents.

Aquestes vacances, hem tingut la oportunitat de intentar-la. En ple període de vacances, hem pogut sortir el dia abans per anar més descansats i poder fer la via sense preses.

Varem quedar el dimecres al vespre i fem  camí a la Cerdanya amb la intenció de dormir al pàrquing d’ Estana  abans d’entrar al parc.

A les set del mati ja estem preparats per fer la llarga aproximació fins l’ Ordiguer. El nostre destí la via Cerdà Pokorsky

Unes dues hores d’aproximació son suficients per desvetllar a qualsevol persona, per axó arribats a peu de via no estem per miraments i ens posem en feina.

Dels graus que va dient la gent, millor ni parlar-ne, i que cada un tregui conclusions quan i vagi.

La primera tirada  un díedre relliscós on trobarem tres pitons, però en algun tram cal apretar les dents.

La segona tirada, potent i mantinguda, una fissura molt noble on hi ha dos pitons  i un tac de fusta que millor no tocar, hi entra el material que vulguem posar-li.

La tercera tirada, un encastament que amb motxilla es fa anguniós, primer pots anar per fora però desprès ufff , fins arribar a uns pitons que pots aprofitar per fer A0 o millor A1 fins que s’acaba tot i cal sortir. La sortida molt obligada i difícil d’assegurar fins que estàs en la placa. Aquest darrer tram és molt expo fins la reunió.

La quarta tirada, és purament una tartera i cal mirar per on superar el tram més vertical sense apedregar al company.

La cinquena tirada és comú amb la via Anglada, hi ha gent que puja per una fissura a la dreta d’aquesta però donat que recordava per on va l’Anglada hem preferit anar a lo segur.

La reunió la fem en un gran replà i és on es separen les dues vies, l’Anglada a l’esquerra direcció al coll de l’agulla i la Cerda a la dreta per trobar la fissura que ratlla  la paret per la meitat.

La sisena tirada és fàcil , un petit ressalt i una vira que ens deixa a la reunió al peu de la fissura .

La setena tirada, és la tirada, molt mantinguda i dura, hi ha cinc pitons a la tirada però nosaltres l’hem cosida a flotants, moltes vegades difícils de col·locar. No deixa descans fins la reunió.

La vuitena , sembla més fàcil , però res de res, un desplom - encastament que cal protegir fins arribar a un pitó on ens ha calgut posar l’estrep per sortir-ne i desprès unes fissures encastaments que com més amunt vas pitjor roca presenten , i son molt verticals.

La novena, és fàcil però millor no desencordar-se, surt per l’esquerra a cercar un petit díedre que ens deixa a l’aresta cimera que es fa caminant fins les fites finals.

Una vegada descansats , encara queda la baixada que és força compromesa fins arribar a la canal del Cristall.

De retorn al cotxe, ens decantem per anar al restaurant Baste per fer un merescut dinar i poder baixar amb tranquil·litat.

J. ESTRUCH