Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 29 d’agost de 2019

VIA LAR


DIMECRES, 28 D’AGOST

Sembla que les vacances ja han passat i tot torna a la normalitat. Aquesta setmana hem fet la crida de costum i ja ens hem trobat sis , amb ganes de gresca.
Com passa sempre que no tenim un objectiu concret, mentre fem el cafè anem discutint sobre la zona més idònia per anar a escalar i de les previsions inicials d’anar a L’Alt Urgell, hem acabat a la Noguera.


Repartim equipatge i anem a esmorzar a Artesa. No tenim la via decidida però si la zona i desprès d’esmorzar enfilem carretera cap a Vilanova.
Quan arribem al pàrquing fem tres cordades amb objectius diferents. El Ginés i jo intentarem la via Lar. El Ginés s’ha deixat el casc i caldrà anar en compte amb les pedres


La primera tirada és la més potent de la via, i agafar la primera assegurança porta el perill d’una bona costellada a terra, desprès un parell de passos de Ae ,(la ressenya diu que 6b, però..... ni color). Desprès una fissura vertical on cal protegir-se i que admet el que li posis fins arribar a un pont de roca i per sobre un sostre que cal salvar per la dreta amb la protecció d’un parabolt, aquí hem fet un altre pas d’estrep i una sortida difícil a protegir fins la reunió.


La segona és molt mes humana, un flanqueig a l’esquerra per sobre d’un sistema de sostres on cal vigilar la roca, hi ha dues assegurances però es pot assegurar més sense problemes.


La tercera surt amb tendència a l’esquerra amb una placa vertical on la roca és a controlar , hi ha tres assegurances, una d’elles a desma però el pas difícil esta al entrar a una placa de roca molt compacte. L’entrada a la reunió està molt podrida i cal anar en compte.


La quarta tirada fa un gran arc per tornar-se a situar sobre la reunió , la part més bonica és l’entrada a la reunió on diuen que han afegit una assegurança per evitar el grau d’exposició.


La cinquena tirada és la més maca de totes tot i que cal treballar-la. Primer cal superar un petit esperó per situar-se en unes plaques molt compactes que queden sota una línea de sostres i que caldrà flanquejar a la dreta fins trobar un punt feble i sortir a la cim. En el tram central de la tirada hem fet dos pasos d’estreps que poden fer-se en Ao .


Quan acabem la via, tots els companys ja estan esperant-nos i baixem a Vilanova de Meia per fer un pica pica i la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada