DIMECRES, 18 DE SETEMBRE
Falten hores pels que
marxem al Marroc, però no volem deixar escapar un dia d’escalada amb els
companys.
Hem quedat a les 8,
30 al forn del Bruc on finalment ens trobem set de la colla amb ganes de passar-ho
be. Però entre els que marxem, els que están convalescents o en fase de
recuperació decidim no complicar-nos la vida i anem a la paret de la que sempre
despotriquem i que com a darrer recurs ens és imprescindible, parlo de la
Codolosa.
Uns repetiran via, d’altres
descobriran nous itineraris, però l’objectiu es passar una bona matinal.
Finalment m’ encordo
amb l’Antonio i en decantem per fer l’Espero Blocaire, que desprès de mirar l’historial
d’escalades resulta que ja he fet alguna vegada, però avui l’objectiu es
escalar i punto.
La via no e gaire
historia, amb una segona tirada bonica i la resta per complementar.
Per acabar d’arrodonir
el dia i allargar l’escalada volem fer alguna via de la part superior i mirant
en direcció al Àtic veiem una línia d’assegurances que van per la vessant Est
de l’agulla de la Balconada i cap allà anem per provar-la.
Una sola tirada amb
roca bona al principi i dolenta a la carena final.
El tram de roca bona
és difícil però assegurada i el tram final millor no tirar res perquè pot caure
tota l’agulla.
Nosaltres hem entrat
per l’Est i hem acabat la via per l’Oest creuant-la tota i des grimpant amb
molt de compte l’aresta Oest on hem trobat un pitó al mateix coll.
Desprès ens han dit
que la gent no puja al cim i abans de la roca dolenta baixa amb la mateixa
corda despenjant-se.
Acabada la via, els
companys encara estan escalant per l’Àtic i nosaltres baixem per anar a fer la
cervesa.
Cal fer les maletes.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada