Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 2 d’octubre del 2019

UNE ARETE DANS LA GORGE


19, 20 I 21 DE SETEMBRE
VIATGE A TODRA (PRIMERS DIES)

No es la primera visita al lloc, però si que és la primera vegada que viatjo amb avió i estic tots els dies per la zona. (Les altres vegades , he baixat amb cotxe i he voltat per diferents zones, vaja turisme i escalada). Però ja fa uns nou anys del darrer viatge.
Todra a deixat de ser el terreny d’aventura de fa uns anys, tot i que encara hi ha espai per descobrir i complicar-se la vida. Però nosaltres hem vingut per gaudir de les escalades ben assegurades que ens proporciona el nou dinamitzador de la zona que ha fet un treball molt considerable de re-equipament de vies (bàsicament d’esportiva, però també alguna de llarga.


Som quatre persones, la Isabel i jo que repetim experiència i en Pere i l’Angel que s’estrenen.


L’activitat ens ha costat uns 500 euros per cap per a set dies d’activitat i tres de viatge.
Sortim el dijous 19 de setembre per la tarda i fem la primera nit a Fes .
Al dia següent un taxi ens porta fins a Tizgue , un poble situat a escassos 500 metres de les gorges. És un viatge de set hores que cal suportar per fer un viatge econòmic amb Ryanair.



El dia 21, ja situats des de la nit anterior, decidim fer la primera escalada i aprofitant que coneixem la zona escollim una via fàcil i a raser del Sol . L’ Aresta Nord que gracies a l’ activitat de l’any passat del company  d’aventures Joan Asin, en tenim la ressenya i les dades bàsiques.


L’ aresta presenta dos itineraris, un d’ assegurat amb parabolts i l’altre de clàssic, sense assegurances però un xic més fàcil. Donat que van completament paral·lels ens apuntem a la via assegurada i molt equipada que amb tretze llargs de corda ens deixaran al cim de la gorja .


La dificultat de la via no supera el cinquè grau a excepció de la primera tirada que han redreçat i presenta passatges de cinquè superior.


El descens, segons els companys és per una canal a la dreta de l’itinerari i cal fer tres ràpels, però nosaltres hem anat seguint fites que van sortejant els diferents ressalts i hem arribat a terra sense desplegar les cordes i tan sols amb un parell de desgrimpades on cal anar amb cura.


Cal dir que , la part final esta solejada i la calor és important .
De tornada al alberg, fem una parada que ja serà rutinària per a la resta de dies. En lloc de fer la cervesa,(cosa bastant difícil de fer aquí al Marroc),  aquests dies farem la Coca Cola en una botiga que trobem camí del hotel.
De tornada al hotel, dutxa i a esperar les vuit del vespre per fer un bon sopar.

J. ESTRUCH


1 comentari: