Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 7 d’octubre de 2019

VIA TEMPUS FUGIT


DIMECRES, 02 D’OCTUBRE

Ara  que ja hem tornat del Marroc, volem tornar també a la rutina i com sempre fem la crida a principi de setmana per veure qui s’apunta a la sortida de dimecres, tot i que sabem que estem repartits per tot arreu.
Finalment, el dimecres som tres, el Ramon, el Gines i jo.
Aprofitant que les temperatures han baixat proposo anar a Carranima i en Ramon i el Gines encantats, resulta que no hi han escalat mai.


De les vies que no he fet sembla que la que més agrada és la Tempus fugit i sense pensar-ho gens decidim anar-hi.
La primera aturada és a Artesa per esmorzar i d’allà directes a l pàrquing de Carranima.
L’aproximació com que es curta i fàcil aviat la tenim enllestida i comencem l’escalada abans no ens toqui el sol.


Comença la via amb dos passos d’estreps, el segons cal fer-ho en un flotant i desprès per unes rapisses fins sota una placa que ens fa suar força la sortida, resulta que hi ha un pas d’estrep per entrar a una feixa però el pitó que assenyala la ressenya no hi és i per sortir és molt difícil . Una vegada fora ja sense problemes fins la reunió que ens ha costat força de trobar.


La segona tirada comença per una placa vertical i cal creuar-la amb lleugera tendència a la dreta i anar a buscar la reunió darrera uns arbres.


La tercera tirada segueix un díedre que cal seguir a estones per ell i a estones per la placa de la dreta. Costa però es pot amanir be amb flotants.


La quarta tirada és curta comença amb una fissura ample que cal superar fins sota un desplom i una vegada aquí, caminant a la dreta cal anar a cercar la reunió.


La darrera tirada és la més completa, comença amb un pas d’estrep i desprès anar a buscar un desplom amb forats on veure’m un parabolt, d’aquest cal fer un a tibada per agafar un segon que dona pas a un flanqueig aeri a l’esquerra que hem fet en A0 , superat aquest flanqueig tenim sobre un díedre que cal seguir uns metres i deixar-lo per incorporar-nos a la placa de la dreta , just a l’altura una assegurança. Al final del díedre cal anar més a l’esquerra per trobar un punt dèbil en un desplom on hi ha una nova assegurança i que protegeix el pas més difícil de la via.


Cal anar-hi decidit perquè caure aquí significa costellada a la rapissa i no fa gens de gracia.
Una vegada a dalt amb tres rapels hem arribar al terra, satisfets hem marxat directes a Artesa per celebrar-ho amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada