DIVENDRES, 27 DE
SETEMBRE
Avui si, es el nostre
darrer dia per anar a escalar, dema hem demanat que un taxi ens passi a
recollir a les cinc del mati per poder estar a Fez sobre les dues de la tarda.
Però el darrer dia
cal aprofitar-lo per fer una bona escalada al mati i deixar la tarda per fer
compres i preparar la maleta.
La proposta és anar a la zona inicial de les gorges i fer alguna via on faci ombra
Tenim la ressenya de
la via “Smouf ondweb” que van fer els
companys en el darrer viatge, però a la guia hem vist que paral·lela a ella n’hi ha una altre de
similars característiques, a més proposo als companys embarcar-nos en una
aventura al desconegut.
Porto un dossier que
fa molts anys va sortir publicat a la revista Extrem sobre les gorges de Todra
i en un planell assenyala un munt de vies que no surten a la guia (no sabem si
han desaparegut o si la guia és tan sols de les vies que ha preparat el Julio
Soares).
Proposo fer la primera part de l’escalada d’avui pel contrafort del pilier couchard , concretament per la via “Ayour du todgha” i seguir escalant fins el cim de l’aguille de Grabe per la via “Aloulea” (que no sabem si encara existeix.).
La primera via
segueix l’esperó que separa el contrafort del pilier i com totes les vies del
contrafort presenta cinc tirades.
La primera tirada, surt del nivell del riu i seguint l’esperó fa reunió sota un diedre amb poca dificultat.
La segona tirada
igual que la seva veïna, ja t’obliga a concentrar-te en la feina i la tercera
tirada acaba d’apretar un xic més la feina.
A partir d’aqui l’aresta perd verticalitat i conflueix com totes en el cim del contrafort.
Ara entren en terreny desconegut, nosaltres hem girat un xic a la dreta per agafar un contrafort que segueix l’aresta i no hem trobat senyals d’assegurances però als cinquanta metres quan ja estava buscant un espai per fer reunió amb flotants......... sorpresa !!! una reunió amb dos parabolts.
La segona segueix les mateixes característiques que la primera però buscant i buscant no he trobat cap reunió. El resultat una tirada de seixanta metres llargs i una reunió sobre el fil de l’espero amb flotants....... per sort aquests queden de meravella posis el que posis.
Una tercera tirada de vint metres ens deixa al cim de l’agulla.
La via a resultat tenir uns 130 metres i una dificultat de quart superior/cinquè això si, a equipar, cosa que no havíem fet en cap altre escalada.
La baixada d’aquesta agulla no presenta cap problema, la recordo perfectament de quan vaig fer el pilier couchard i en trenta minuts ja estem a la carretera.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada