Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 17 de desembre de 2019

UTINGHAMI EL REI DE LA BOIRA + EL SOMRIURE DEL YETI


DIUMENGE, 15 DE DESEMBRE

Aquesta setmana tornem a baixar als Ports.
A principi de setmana havíem parlat amb l’Isabel de trobar-nos amb la colla de Vilafranca amb els que no coincidim des de Marroc, és que ja tenim mono de sentir les seves bestieses , je ,je.
Amb les propostes tenim dos llocs en dansa, pujar a Oliana o baixar als Ports, però tenint present que diumenge serà el darrer dia que es podrà escalar a la Gronsa Central, on encara tenim feina pendent, la opció és obvia.
Finalment serem cinc, l’Isabel, en Pere, l’Angel, el Benjamí i jo.
A les nou i mitja estem a Horta fent un bon esmorzar i d’allà directes al pàrquing on deixarem el cotxe. Avui no hi ha ningú!!!.


Tenim dues vies com a objectiu, no les teníem controlades ni l’Isabel ni jo, però un dia furgant per Internet vaig trobar les ressenyes. Son les vies “Utinghami el rei de la boira” i “El somriure del yeti” i ara resulta que la colla de Vilafranca ja les ha fet i tot.
Tot i així decideixen venir per fer una variant que han vist en una d’elles.


Fem dues cordades, i l’Isabel i jo  mantenim la nostra i ens decidim per començar per la primera “Utinghami el rei de  la boira”. D’aquesta tenim controlada la dificultat per tirada i els metres encara que aquesta darrera dada no es correspon amb les tirades que hem fet.


La primera tirada no hem sabut trobar la reunió i hem arribat directament a la segona reunió, sortint uns metres a l’encop, aprofitant que no es gaire difícil.
La segona tirada és la més difícil, sobretot els primers metres, i on cal sortir amb decisió esperant trobar assegurances perquè moltes no es veuen. Aquesta tirada es curta.


La tercera, va acostant-se al díedre que tenim a la dreta però sense arribar a entrar-hi fins que no arribes a la reunió.
La quarta tirada, ja sobre la feixa, segueix la mateixa tònica, supera un díedre però sense apropar-se gaire, sempre per la placa de la dreta.


Mentre preparem els ràpels del coll, arriben els companys i axó ens ajuda a accelerar la baixada permetent-nos fer una segona via.
Aquesta vegada fem canvi de cromos, nosaltres anem a fer la via “El somriure del yeti” i ells es posen a la “Utinghami”.


Aquesta segona via, ens costa un xic de localitzar i comencem per la variant que han fet ells, per a mitja tirada desviar-nos a la que volem fer. (Les primeres assegurances de la nostra via no les hem localitzat) . Hem fet reunió a un deu metres per sota , a la reunió de la variant.


La segona tirada si que hem trobat el recorregut adequat i hem arribat a la reunió sense problemes.


La tercera reunió segueix un díedre però tampoc acaba d’entra-hi tan sols en algun punt s’hi acosta però sempre va per la placa de l’esquerra, hi ha algun passatge a controlar on la roca és més aviat mantega, però la majoria de recorregut és roca molt bona.


La reunió esta just al final del díedre i ens caldrà fer una curta tirada per la feixa per arribar al peu de la següent tirada.


La cinquena tirada és de navegació per cercar la millor roca encara que en algun punt no ho aconsegueix, però el tram final és bonic i amb força aire entre les assegurances.
Cal dir que de les cinc vies que he fet en aquesta paret, la millor tirada de totes , (i a molta distancia) és la darrera tirada de les vies “Suspiros almendrados” i “directa almendrados”. Personalment una de les millors tirades de la zona.
Acabada l’activitat hem volgut fer una cervesa en el camí de tornada però no hem trobat res obert fins quasi Tarragona. Axó si no l’hem perdonat.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada