Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 12 de desembre de 2019

VIA RAÓ DE SER


DIJOUS, 12 DE DESEMBRE

Avui hem quedat aviat amb l’Isabel tot i que tenim intenció de quedar-nos per Montserrat, per tema d’horaris, però veient el temps que fa fora al carrer decidim allargar la sobretaula.
Tot i així al sortir encara fa molt vent i una sensació de fred molt forta.
Decidim que lo millor serà quedar-nos per la zona baixa i arrecerada del vent.
L’ Isabel proposa una via dels germans Massó, "Raó de ser ", que ella ja ha fet i va agradar-li , i tot i ser curta pot emplenar-nos el dia.


L’aproximació , pel camí dels francesos es fa bé, tot i estar el camí força  erosionat i abans de fer les pujades fortes, ja ens desviem per anar a cercar el peu de via.
No hi ha camí definit tan sols seguir un rastre de senglar amb direcció a la paret.


La primera tirada comença suau i a protegir fins trobar un pitó en un canvi d’aresta que és on  hi ha el pas més difícil de la via, la roca, molt bona i vertical i les assegurances justes. És una tirada per a gaudir-la.


La segona tirada, va tota ella de flanqueig a la dreta, està assegurada amb un pont de roca , un pitó i un espit, (l’Isabel creu que ha volat un pitó) per trobar-li una pega,(que no la té), hi faltaria una assegurança a la placa d’entrada a la reunió perquè tot i no ser difícil una caiguda  t’envia al hospital segur, ja que la darrera assegurança esta a l’altre paret. La reunió també l’he trobat pobre, tot i ser un arbre ben arrelat.


La tercera tirada supera un díedre per la seva paret dreta fins que aquest es posa molt vertical i amb roca dolenta, aleshores trobarem un pitó que assenyala el començament d’un flanqueig a l’esquerra per la placa fins a sortir a l’aresta cimera i fer reunió en uns arbres.


Teòricament aquí s’acaba la via però cal anar a cercar el ràpel en un pi que hi ha uns vint metres més enllà i carenejar per una cornisa amb no gaire bona roca , (nosaltres hem carenejat encordats).


D’aquí al terra , un ràpel de trenta metres ens deixa a prop del peu de via.
Mentre fèiem la via, esbrinàvem la possibilitat de allargar el dia amb una nova escalada, però el vent gelat que ens ha rebut a la carena ens ha fet repensar-ho.
Hi ha més dies que llonganisses per  sortir a escalar i decidim anar a fer la cervesa al Bruc.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada