DIJOUS, 13 DE FEBRER
Feia dies que no
tenia la sensació de “volar”, però avui encara que pocs metres la he tingut.
Com tenim per costum,
avui hem quedat a les 7,30 al pàrquing del hotel Bruc amb l’Isabel per sortir.
La meva proposta per
aquesta setmana és anar a la serra de Canals per fer la via “Res serà igual”
que el “Romàntic Guerrer “ va piular fa uns dies. Tot i saber que les
graduacions que proposa son ajustades, creia que podria assumir-les.
A més indicava el nombre
d’assegurances que hi ha i uns graus més reals que els que tenia la ressenya
que sortia al Vertex.
Be, com sempre, fem
la primera aturada a Ca la Marisol d’Oliana per esmorzar i esperar que
s’aixequi la boira , ara per ara estem completament dins d’ella.
A les deu sortim
direcció al pàrquing de la ferrada, on deixem el cotxe i comencem
l’aproximació, que és molt còmoda i ben assenyalada. La via comença uns cinc
metres d’aquesta.
Les tres primeres
tirades tenen una graduació suau, però amb poques assegurances. Cal anar en
compte amb la pedra perquè hi ha moltes crostes.
La primera tirada
quasi amb la corda estirada al màxim hi ha tres espits.
La segona tirada, de
les mateixes característiques tot i que un xic més llarga, hi ha dos espits i
un pont de roca minúscul.
La tercera tirada és
més curta i trobarem dos espits i al creuar la ferrada podrem aprofitar un
químic del cable de vida per posar-ne un altre. Aquesta tirada acaba a la feixa
que tindrem que seguir en direcció ponent fins a trobar la següent tirada sota
una fissura que ratlla aquest pany de paret.
La cinquena tirada,
cal ser molt potent per fer-la com deia la primera ressenya que vaig veure
(A0/6a), je je..... Estic completament d’acord amb la graduació proposada pel
Lluis, és més, encara que ho diu a la llegenda, les sortidetes en lliure son
més de una..... i amb el grau apretat !!!.
Cada dos passos de Ae
cal fer una sortideta per posar-hi un flotant, o dos, per arribar al següent
..... i la roca no és com per tirar-hi coets.
El tram més difícil
l’he trobat per entrar a la reunió amb la roca bruta i trencada.
Creia que havia
superat les dificultats però la darrera tirada se m’ha entravessat.
Hi ha un espit a uns
vuit o deu metres per sobre i en una placa que sembla de bona roca, però per
arribar-hi cal pujar per una espècie de canal amb unes roques incrustades
dintre. Per salvar el factor dos, he posat un alien a la sortida, però al tibar
s’ha trencat la pedra, l’he posat més amunt
i sembla que aguanta.
Per sobre una nova
fissureta entre paret i bloc encastat, he posat un microfriend i aguanta, però
al pujar els peus s’ha trencat una pedra i jo juntament amb els dos flotants
hem anat a parar sota la reunió, uffff !!!.
Una vegada a la
reunió, mirem possibilitats de seguir , però no veiem manera que protegir la
sortida amb solvència i decidim deixar pendents aquests darrers metres i baixar
fins la feixa.
La baixada la fem per
la ferrada i directes a fer la cervesa, que, tot i no haver acabat la via, ens
la hem ben guanyada.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada