Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 13 de febrer de 2020

RES SERÀ IGUAL


DIJOUS, 13 DE FEBRER

Feia dies que no tenia la sensació de “volar”, però avui encara que pocs metres la he tingut.
Com tenim per costum, avui hem quedat a les 7,30 al pàrquing del hotel Bruc amb l’Isabel per sortir.


La meva proposta per aquesta setmana és anar a la serra de Canals per fer la via “Res serà igual” que el “Romàntic Guerrer “ va piular fa uns dies. Tot i saber que les graduacions que proposa son ajustades, creia que podria assumir-les.
A més indicava el nombre d’assegurances que hi ha i uns graus més reals que els que tenia la ressenya que sortia al Vertex.


Be, com sempre, fem la primera aturada a Ca la Marisol d’Oliana per esmorzar i esperar que s’aixequi la boira , ara per ara estem completament dins d’ella.
A les deu sortim direcció al pàrquing de la ferrada, on deixem el cotxe i comencem l’aproximació, que és molt còmoda i ben assenyalada. La via comença uns cinc metres d’aquesta.


Les tres primeres tirades tenen una graduació suau, però amb poques assegurances. Cal anar en compte amb la pedra perquè hi ha moltes crostes.
La primera tirada quasi amb la corda estirada al màxim hi ha tres espits.
La segona tirada, de les mateixes característiques tot i que un xic més llarga, hi ha dos espits i un pont de roca minúscul.


La tercera tirada és més curta i trobarem dos espits i al creuar la ferrada podrem aprofitar un químic del cable de vida per posar-ne un altre. Aquesta tirada acaba a la feixa que tindrem que seguir en direcció ponent fins a trobar la següent tirada sota una fissura que ratlla aquest pany de paret.


La cinquena tirada, cal ser molt potent per fer-la com deia la primera ressenya que vaig veure (A0/6a), je je..... Estic completament d’acord amb la graduació proposada pel Lluis, és més, encara que ho diu a la llegenda, les sortidetes en lliure son més de una..... i amb el grau apretat !!!.
Cada dos passos de Ae cal fer una sortideta per posar-hi un flotant, o dos, per arribar al següent ..... i la roca no és com per tirar-hi coets.


El tram més difícil l’he trobat per entrar a la reunió amb la roca bruta i trencada.
Creia que havia superat les dificultats però la darrera tirada se m’ha entravessat.
Hi ha un espit a uns vuit o deu metres per sobre i en una placa que sembla de bona roca, però per arribar-hi cal pujar per una espècie de canal amb unes roques incrustades dintre. Per salvar el factor dos, he posat un alien a la sortida, però al tibar s’ha trencat la pedra, l’he posat més amunt  i sembla que aguanta.


Per sobre una nova fissureta entre paret i bloc encastat, he posat un microfriend i aguanta, però al pujar els peus s’ha trencat una pedra i jo juntament amb els dos flotants hem anat a parar sota la reunió, uffff !!!.
Una vegada a la reunió, mirem possibilitats de seguir , però no veiem manera que protegir la sortida amb solvència i decidim deixar pendents aquests darrers metres i baixar fins la feixa.
La baixada la fem per la ferrada i directes a fer la cervesa, que, tot i no haver acabat la via, ens la hem ben guanyada.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada