Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 24 de febrer de 2020

VIES GRAN SLAB + SR. TARZAN+ TSUNAMI


DIUMENGE, 23 DE FEBRER

A principis de setmana he quedat amb l’Isabel per fer una sortida el diumenge, donat que dissabte (carnaval) tinc compromisos familiars.
Aprofitant que sortim diumenge també contacto amb la colla de Vilafranca per sortir junts i quedem d’acord en trobar-nos a Carme per fer el viatge junts.
També vindrà el Benjami i aquesta és una bona oportunitat per fer una activitat que fa temps tinc en cartera, anar al Peladet Occidental. (cal disposar d’un cotxe en condicions), i ell disposa d’un cotxe preparat per aquestes tasques.
Ens trobem amb ell a Artesa i en un sol cotxe pugem fins Vilanova, on esmorzem.
Sortim de Vilanova i enfilem direcció a Rúbies, fins aquí territori conegut !!. Ara comença l’aventura.


Agafem la pista que passa per sota el poble i comencem a baixar fins un punt on preferim deixar el cotxe i seguir caminant. (queden uns 500 metres per acabar la pista i la baixada és potent, a més a mitja baixada hi ha un roc barrant el camí). Hem fet be en deixar el cotxe en aquest punt.


Acabada la pista i al mateix nivell cal endinsar-se al bosc per anar a cercar la “Canal de la Lloba”. El camí esta poc marcat i força perdut però amb intuïció arribem a peu de canal i comencem a pujar-la. Però aquí ja ens compliquem. Dels cinc que anem,  dos agafen la primera feixa i tres seguim pujant per la canal fins un punt en que jo entro a una feixa superior i em decanto a l’esquerra, els altres dos que venen darrera meu , no veuen la maniobra i segueixen pujant.


Resultat, jo i els companys que han agafat la primera feixa arribem a peu de via, però els altres dos no. Desprès de cridar-nos els una als altres sense sentir-nos decidim tornar a cercar-los. Ja és molt tard per posar-nos en una paret llarga.
Bé, al menys, ja coneixem el peu de via i l’aproximació per quan vinguem.


Retornats al cotxe, tenim el “handicap” que estem al cul del mon i ja es tard, però no volem tornar a casa sense escalar encara que sigui poc.
Decidim anar al “Pas Nou”, sembla que tinguem l’abonament de temporada, je ,je.


Aqui l’Isabel i jo ens decantem per fer la via “Tarzan” i la colla de Vilafranca la “Mai po”.
La nostra via, més difícil del que diuen les ressenyes i ancorada als anys vuitanta.
Amb tot el que això significa, grau molt collat, burils pocs, (incloses les reunions).


La primera tirada la fem per la zona d’esportiva del gran slab i agafem una via de l’esquerra fins la reunió on comença la via “Sr Tarzan” una reunió amb tres burils, però situada en plena feixa.


La segona tirada, és una magnifica placa, amb un primer tram  d’ uns 15 metres verticals amb un sol buri, fins sobre una rapissa, (aqui hi ha una possible reunió que no hem fet) i un segon tram amb tres burils fins la reunió, aquest tram bastant més exigent.
La tercera tirada és més fàcil, però sense cap assegurança.


La quarta tirada m’ ha deixat baldat, tot i que tan sols te 15 metres, les ressenyes diuen cinquè superior amb tres burils en el recorregut però he tingut que posar un estrep en el segon burí per descansar i tenir forces per superar el darrere tram. La darrera tirada de la via, també se les porta, assegurada amb un pitó i un burí i segons les ressenyes de cinquè, ja, ja. El tram entre el pitó i el burí és un flanqueig a l’ esquerra amb una rapissa als peus però tan sols amb forats per un dit a les mans. M’ ha costat molt.


Teòricament aquí s’ acaba la via i cal sortir per un passamà però la recent obertura de unes vies a l’ esquerra ens permet fer una tirada més, aquesta si assegurada amb parabolts.


S’ acaba la via i l’ ombra ens persegueix, crec que som els últims en sortir de les parets, baixem per darrera fins el cotxe i anem a Artesa per fer una bona cervesa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada