Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 2 de juny de 2020

BARCELONETS


DIUMENGE, 31 DE MAIG

Sembla que tornem a la “normalitat” aquesta es la tercera vegada que sortim a escalar i ja comencem a veure’ns les orelles.
La llàstima es que seguim confinats  i no podem sortir de la regió sanitària.
Ja se que tenim Montserrat i axó no tothom pot gaudir-ne, però ja trobem a faltar les llargues aproximacions i els entorns solitaris.


Avui hem quedat per sortir, el Juan Carlos, el Gines i jo i com sempre em deixen la responsabilitat de cercar un lloc per escapar-nos. Aquesta vegada proposo la via Barcelonets a la Pastereta, més pensant que és diumenge i segurament hi haurà gent per tot arreu.
Sortim a les set i al pàrquing on deixem el cotxe ja hi ha tres cotxes, (uff !!!, mal presagi). 


Mentre fem l’aproximació anem mirant les parets però no hi veiem cap cordada.
Finalment arribem a peu de via, tan sols havent-nos creuat amb tres persones, cap d’elles escaladors.
Pujar fins aquí ens ha costat 45 minuts, cada vegada costa més , i ens preparem per començar.


La primera tirada, amb molt bona roca , comença vertical mentre va paral·lela a la Pacho Hidalgo, però desprès fa un flanqueig molt llarg a la dreta per allunyar-se d’aquesta i quasi arribar a la canal. Aquesta tirada ens ha agradat força .


La segona tirada, comença fàcil i segueix flanquejant a la dreta, però anant a cercar la debilitat dels sostres que tenim damunt nostre. Al final d’aquests, s,enfila recte amunt amb un tram força difícil però ben assegurat. La reunió esta just sobre d’aquest tram vertical i quan la paret s’ajau.


La tercera tirada s’enfila per una rampa a cercar una vauma que caldrà superar amb tècnica d’artificial fins quasi arribar a la reunió.


En aquest punt , ja hem acabat la via i tenim tres opcions per baixar, remuntar l’aresta i sortir per dalt caminant ( molt llarg i cansat), baixar per l’aresta a cercar alguns dels rapels que hi ha d’altres vies o baixar per la mateixa via.


Nosaltres hem decidit baixar per la mateixa via en dos rapels .


Una vegada a terra tan sols resta desfer el camí d’aproximació i tornar al cotxe. A vull hem trigat més del que pensàvem, però la via i la tranquil·litat del lloc ho han valgut.
A Collbató directes al bar Muntanya per fer la cervesa preceptiva.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada