Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 21 de juny de 2020

VIA "ESPERÓ" ROC DE LES DUES


DISSABTE, 20 DE JUNY

Avui he quedat amb  l’ Isabel i a darrera hora va apuntar-se l’Antonio, molt bé, com més serem més riurem i la nostra intenció es pujar a l’Urgell per fer una via a la Serra de Sant Juan. Però quan ens trobem, l’Isabel ens proposa canviar l’objectiu perquè te necessitat d’arribar aviat a Barcelona.
Com que les muntanyes no es mouen de lloc i sempre tenim possibilitats de tornar-hi decidim fer un canvi d’objectiu, però sense concretar-lo. Tan sols sabem que anem a L’Alt Urgell i en el camí per anar a esmorzar a Ca la Marisol, decidirem que farem.
Per sort porto el llibre del Miquel Blanco , de la zona per ajudar-nos a decidir.


Al esmorzar , ja tenim clar el nostre nou objectiu. Anirem de descoberta, hi ha una via del jefe Remi , el Solé i el Santiago a la Paret de les Dues,(la via "Un bon trio") que tenim ganes de fer, però desconeixem tot el que l’ envolta, a més en aquesta paret no hi he escalat mai i m’agrada conèixer llocs nous. Tenim el esbós del llibre on parla del material necessari i poc més. També recordem una foto publicada amb el itinerari però no la portem.


Anant amb lògica,  no ens costa gaire trobar el lloc on deixar el cotxe i fer l’aproximació, fins aquí tot bé, però trobar el inici de la via ja ens costa més.
Arribats a peu de paret veiem un seguit d’espits amb una reunió amb cadena però ens sembla més difícil del que diu la ressenya i decidim buscar més, anem resseguint el peu de paret vers l’Est però no veiem cap més via, per tant tornem enrere i decidim pujar per aquesta línia i veurem que trobem.


Trobem tres espits en el recorregut,(tal com diu la ressenya), no el pont de roca que marca, però creiem que algú se l’ha emportat. El tema de la dificultat, aquesta es molt subjectiva i sabem que el grau del Remi apreta força, vaja , creiem que som uns paquets perquè la tirada és força dura.


La ressenya assenyala que la segona reunió esta sobre l’agulla i cap alla vaig , terreny lleig i brut al principi i més noble a la part final, però no trobo cap de les assegurances que diuen que hi ha. De fet tinc que fer reunió darrera l’agulla de manera improvisada amb micro friends. No he trobat res , però no som els primers en passar per aquí, hi ha petits rastres de pedres trencades i petits desprendiments.


Seguim pujant uns quinze metres i arribem a la reunió de sobre l’agulla, (tornem a estar a la via, mes ben dit, ara si que estem a la via)


La tercera tirada és fàcil , cal seguir la creta fins sota el darrer ressalt, no és difícil però la roca es dolenta. Al peu del darrer ressalt hi ha un espit que ens serveix per muntar reunió.


L’ imatge del darrer tram sembla un tetris, vist des de sota, però una vegada posat la roca es millor del que sembla, tan sols hi ha un espit i una baga en un arbre i la part més difícil està arribant quasi al final de la tirada.


Una vegada tots dalt , cal fer tres ràpels per la via per baixar i mentre baixem veiem un espit per on va la via original, (molt més al Oest de la que hem fet nosaltres).


Quan baixem al cotxe, i aprofitant qu el sol dona de ple en la paret veiem brillar algun espit molt al Oest del itinerari que hem fet, (ara si que hem localitzat la via dels companys, serà qüestió de tornar-hi algun dia per fer-la integralment). Per avui ja en tenim prou.
Anem directes a Ca la Marisol, per fer un bon àpat i les merescudes cerveses abans de tornar a casa.
Li he posat el nom d' Esperó a la via a l'espera de conèixer el seu veritable nom, donat que no érem els primers en fer aquest recorregut 

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada