VIA KURU

DIJOUS, 25 DE JUNY

Aquesta setmana ambla revetlla i les festes tenim la colla dispersa.

Al no poder sortir el dimecres, cal cercar companys que puguin sortir el dijous i en la recerca vaig trobar al Pere Lluis que sortien amb el Josep i l’Esteva .

La seva proposta era anar a la Dent d’en Rossell per fer la via Kuru. Jo no soc gaire aficionat a repetir vies, però aquesta és d’aquestes vies que val la pena repetir un munt de vegades, és una disfrutada , ben assegurada, llarga i molt bona roca, a més el grau és per gaudir-lo.(dins les possibilitats de cada un ).

Com que el Josep i l’Esteva venen del Valles i el Pere Lluis i jo del Baix Llobregat, em quedat en trobar-nos a l’entrada de Ripoll i d’allà fer la resta d’aproximació junts.

Agafem el camí de l’antic cremallera i aviat estem a peu de via.

Mentre preparem el material ens dividim en dues cordades i decidim que el Josep i jo farem la primera i el Pere Lluis i l’Esteva la segona, així d’entrada al Josep i L’Esteva els tocaran les tirades més potents ates que son els que estan més forts.

La primera tirada, ja et posa en situació, cal llegir be la roca per saber com superar els diferents passatges, tot i ser suau hi ha un passatge picant poc abans d’entrar a la feixa de la reunió.

La segona tirada, es veu potent, una placa vertical on cal navegar per trobar els diferents passatges, a la part central de la tirada hi ha un tram amb molta més dificultat que a la resta..

La tercera tirada, comença superant uns díedres un xic desplomats amb tendència a l’esquerra, una vegada superats aquesta cal enfilar-se per una placa  tombada i navegar per ella per trobar les assegurances, aquest tram , més fàcil, hi ha menys assegurances.

La quarta tirada, comença per una feixa que cal seguir a l’esquerra  fins a localitzar un díedre molt fi que puja recte amunt amb algun passatge força difícil. L’entrada a la reunió és molt fotogènica i més fàcil del que sembla.

La cinquena tirada, segueix el mateix díedre i fa reunió en un forat, just abans de fer una gran travessia a l’esquerra.

La sisena tirada, és de les tirades bones, bones de la via, comença amb un flanqueig a l’esquerra horitzontal on cal estudiar com progressar per anar còmode i al final d’aquest s’enfila per un díedre que a la seva part final, just sota la reunió hi ha el passatge més picant de la tirada, ( jo quasi diria de la via).

La setena tirada juntament amb la vuitena, diria que és la menys agraïda de totes les tirades, cal superar uns blocs i fer un flanqueig a l’esquerra per una feixa amb molta herba, per sort és l’única reunió on tenim l’ombra assegurada perquè la reunió és en un gran arbre.

La vuitena, és també una tirada desagraïda, perquè esta molt bruta d’herba i  molsa, s’endinsa per una canal plena d’ortigues i esbarzers.

La novena tirada, ressegueix una fissura que presenta un mur vertical , d’entrada sembla de roca trencada però aquesta és molt solida i permet fer uns moviments molt bonics, superat el mur cal travessar una petita feixa i fer reunió sobre un gran bloc.

La desena tirada és la darrera tirada amb dificultat de la via, recordo que l’altre vagada que vaig fer la via , la varem fer amb una reunió intermitja, però avui el Josep, l’ha fet d’una tirada i és com la cirereta del pastis, la primera part vertical però es deixa fer bé, però per sobre de la reunió intermitja hi ha un passatge molt difícil.

En aquesta tirada, ja comencem a sentir tronar i el cel s’està tancant per moments.

La darrera tirada, és curta en quant a escalada, uns 10 metres, però desprès cal pujar per una tartera de pedres i nosaltres hem seguit encordats fins arribar a un petit aixopluc on hem donat per acabada l’escalada.

Mentre recollim el material comencen a caure els primers ruixats, per sort estem sota cobert i no ens mullem.

La travessia del bosc la fem mentre plou, per sort aquest és tupi’t i no ens mullem encara que l’herba es mullada i relliscosa i cal anar en compte. Arribats al camí de l’antic cremallera, no plou gaire encara que el cel esta molt amenaçador i entre llamps i trons arribem al cotxe sense mullar-nos excessivament.

De baixada , fem la parada obligatòria a Cal Gussi per fer la cervesa mentre veiem com la turmenta descarrega amb ganes.

Aquí ens acomiadem dels companys i comencem el camí de tornada.

J. ESTRUCH