Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 11 de juny de 2020

VIA JUAN RAYO SALTARIN


DIVENDRES, 05 DE JUNY

Avui segurament serà el darrer dia que sortim a escalar amb restriccions, bé, alguna encara quedarà , però almenys la restricció d’horari ja no hi serà (ens quedaran les restriccions de desplaçaments fora de l’àrea sanitària, les de nidificacions, i més que segurament aniran inventant-se per tocar-nos el voraviu.
Per les restriccions hi son i cal tenir-les present i ajustar-se el màxim a elles.
Tot i axó avui ens hem trobat cinc companys (sort que la restricció del nombre de persones , s’ha ampliat, sinó ja hi seriem).


Per fer més activa la sortida ens hem dividit en dos grups, l’Antonio, el Ginés i el Père Lluis aniran ala via “Christmas race”. Mentre que el Juan Carlos i jo anirem a la Juan Rayo Saltarin. Ambdues estan a la Cajoleta.
Fa temps que no pujo per la zona i he trobat el Camí dels francesos, força trencat per la darreres pluges o manca de manteniment.


Una vegada a peu de Cajoleta ja no ens hem vist amb els companys fins quasi arribar al cim.
La nostra via, la veritat que es fa curta, quan comences a trobar-hi el gustet ja estàs a la darrera tirada. Però és bonica i perfecte per anar rapits perquè esta equipada (tot i que el equipament és vell, amb alguna re equipació recent a les reunions i algun parabolt entre tirada.


La primera tirada, curta i de quart grau, no és difícil però el fet de estar quasi sempre a l’altura del bosc fa que sigui molt relliscosa i cal anar en compte.


La segona tirada comença amb un tram d’artificial amb burils, per desprès sortir en lliure uns metres fins un segon desplom. La sortida del primer  tram d’estreps és difícil perquè desploma molt i m’ha costat força recuperar el material.


El segon tram, hem fet un A0 per superar el primer pas però desprès ja va bé en lliure fins la reunió.


La tercera tirada comença força vertical i amb burí per protegir la sortida, si progresses per la dreta d’aquest tan sols cal apretar uns metres fins arribar a un parabolt on les dificultats baixen de forma gradual fins la reunió al marge dret d’una gran vauma.


La quarta tirada és de navegació i amb molt poques assegurances , de fet dues en quaranta metres i la reunió esta just entre uns arbres sota l’avantcim.
La cinquena tirada, és fàcil i per arribar al cim i al repèl. Aquí ens hem trobat tots i amb dos rapels hem baixat fins el terra per la vessant oest de l’agulla.
Ara tan sols resta tornar a baixar fins el Torrent del migdia i anar a cercar el camí dels francesos per tornar al cotxe i directes a fer la cervesa, que amb axó si que no hi ha restriccions.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada