VIA EMPOTRAMENTS

DIMECRES, 10 DE JUNY

Aprofitant el nou nivel de restriccions, (hi ha dues restriccions o limitacions, com vulguis dir-li, que han fet més suportable el confinament, la primera és treure la restricció d’horaris i la segona ajuntar tota la regió sanitària en una).

Per si fos poc, també s’han acabat les restriccions d’escalar a la paret de la Falconera al Garraf.

Aprofitant l’avinentesa, proposo als companys anar-hi per fer alguna de les vies que tinc pendents per la zona.

Com que ja no tenim presa per escalar, quedem a les nou al bar Antonio de Garraf, per recuperar una bona costum d’abans del confinament, esmorzar amb els amics.

Avui serem tres, l’ Isabel, el Ginés i jo, tot i que sabem que d’altres companys també estan per la zona.

Desprès d’esmorzar, preparem el material i creuem la cantera per anar a peu de via.

A la primera tirada he tingut un ensurt que per poc ens costa l’escalada, confiat en una tirada que he fet un munt de vegades, he relliscat i sense esperar-ho m’he vist penjat de la corda a pocs metres  de les roques.

Per sort els companys havien muntat la reunió del principi i jo ja havia passat el primer químic i posat un alien que han ajudat a parar el cop. Resultat, un fort cop al maluc i un colze amb una ferida , però res d’important. Remuntada per les roques i tornar a començar, aquesta vegada amb molta més cura.

De la primera reunió del flanqueig de la Same és don surten moltes de les vies que remunten aquest pany de paret, la Miramar, la Vertical,..... La via Empotraments és també una d’aquestes.

Sortim de la reunió com si continuéssim per la Same , però en el primer díedre que trobem la deixem per enfilar-nos entre matolls fins una petita cova on fem reunió.

La tercera tirada, segueix el mateix guió, seguim la canal a vegades per dins a vegades per fora fins una segona cova on fem la tercera reunió.

Cal dir que en totes les reunions hi ha algun material nou a més de les relíquies dels aperturistes.

La quarta tirada, surt de la cova i per la vessant est s’enfila fins a trobar la gran feixa. Teòricament aquí s’acaba la via, però nosaltres volem sortir per dalt i anem a placa per on surt la via “Brazo de hierro” que aquí ens presenta una placa vertical molt bonica.

Per estalviar-nos una reunió la fem fins el final del cable on ja podem treure material i baixar caminant.

Al pàrquing ens esperen els companys, Asin i Remi que ja han fet la feina i amb els que acabem fent una cervesa a les casetes de Sitges.

J. ESTRUCH