Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 28 de juny de 2020

VIA MISTERI


DIUMENGE, 28 DE JUNY

Desprès de sortir dijous per culpa de les festes i revetlles, aquesta setmana toca sortir el diumenge.
En la roda de contactes coincidim en sortir amb l’ Isabel i aprofitant avinentesa creiem que seria una bona oportunitat per trobar-nos amb els companys de Vilafranca als que no veiem des de abans del confinament.
Comencem a negociar propostes per fer , però alguna ells ja la tenen tatxada, però en trobem una que darrerament s’està posant de moda i que no em fet cap de nosaltres.


Es tracta de la via “Misteri”, sabem que es una via curta , però el mes important es trobar-nos i passar una estona junts.
Per no destarotar gaire quedem a les vuit i mitja al pàrquing de l’Hospital General de Catalunya que és en ple camí per anar al nostre destí.
Amb l’Isabel he quedat a Abrera , lloc que ella coneix millor.
A l’hora prevista ja estem tots allà, però l’Angel ens ha fet el salt. O sigui que serem quatre, l’Isabel, el Sergi, el Pere i jo. Decidim estalviar benzina i anirem en un sol cotxe.
Carretera fins a Tagamanent i desprès pista asfaltada direcció al Pla de la Calma, però arribats al restaurant “ Bellver” (poc abans del museu Etnològic) la barrera esta baixada). Segons els del restaurant , l’ha tancat la Diputació pels excessos que hi ha hagut darrerament al Pla de la Calma.


Vaja, si volem anar al nostre objectiu , caldrà caminar.
Dubtem si anar-hi o cercar una alternativa, però una vegada aquí, poques alternatives hi ha.
Carreguem motxilles i emprenem l’aproximació, que la veritat sigui dita, no ha estat gaire pesada. En una mitja hora ja érem a lloc, tot i no conèixer la ubicació de la via, gracies a les indicacions dels aperturistes.


Deixem les motxilles amagades de mirades indiscretes i enfilem canal avall fins a peu de via.
Nosaltres hem fet reunió cero en un arbre amb una baga groga, però per les indicacions de la ressenya , la reunió deu ser abans d’una canal terrosa que hem fet per arribar al arbre llaçat.
La via , esta completament neta, a excepció de les reunions .


La primera tirada, d’entrada no es gens encoratjadora , un granet sorrenc que dona males vibracions, tot axó fins entrar en ple esperó on tot canvia amb un granet molt adherent i una verticalitat important. La tirada ha sortit neta a excepció d’un pas  que m’ha calgut tibar d’assegurança, per sort poses les que vols i més.
La reunió , dalt del cim de l’agulla , hi ha dos burils i un maillon per rapelar els deu metres que ens separen del coll on hi ha la segona reunió.


La segona tirada és més forta de graduació, amb un tram complicat a mitja tirada, el Sergi que anava de primer ha superat la tirada amb un sol pas d’estrep i nosaltres darrera (però amb corda per davant) hem pogut passar sense estrep.


La reunió la hem fet al cim de la segona agulla i en un tram de cinc metres hem trobat tres reunions totes elles amb dos espits i un parabolt (creiem que son d’altres vies que van per les parets laterals de les agulles.


La tercera tirada comença amb un flanqueig planer per anar a cercar la darrera agulla, i fer reunió al seu cim.
D’aquí cal flanquejar fins a trobar un ràpel (una mica cutre ) de dues bagues encastades entre dos blocs. Un petit ràpel ens deixa a un collet i ens caldrà remuntar uns cent metres per trobar el lloc on hem deixat les motxilles.


Ara tan sols resta desfer el camí d’aproximació i baixar fins a Tagamanent on ens aturem per fer una bona cervesa.
La via ens ha agradat, i es pot fer amb un joc de camalots i de micros, repetint algun número mitjà.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada