Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 15 de juliol de 2020

LA NORTE DE ESCALES


DISSABTE, 11 DE JULIOL

Aquesta es la primera d’unes quantes setmanes que no podré sortir els dimecres.
Les tasques de cangur em tindran ocupat tota la setmana, per sort he pogut negociar sortir el cap de setmana.
Tenim diferents propostes a l’ombra per escollir però finalment triomfa la proposta del Juan Carlos d’anar a Sopeira. Hi ha dues vies del Juan Gutierrez que ens reclamen (te un instint molt bo per trobar bones línies d’escalada).
Tenim una via a la cara Sud, que descartem de moment per no passar calor i ens decantem per la via que ha obert a la vessant Nord de la paret.


La via es diu “La Norte de Escales” i és la primera línia oberta en aquesta vessant, (segurament no serà la última).
Avui anem l’Isabel, el Juan Carlos i jo .
Trobada a les set del mati, com tenim per costum, i  enfilem directes al bar Sport de Bellcaire per esmorzar. No tenim clar si trobarem controls a l’altura d’Alfarras per culpa del confinament, però ens arrisquem.


Sobre les 10 ja estem aturats al pàrquing de la presa d’Escales i oh, sorpresa !!! ja tenim una cordada preparant-se en Pepe i en Victor, dels Galls de Ponent. No cal preguntar-los, ja sabem que també tenen el mateix objectiu que nosaltres. Per sort , són uns maquines i en un tres i no res ja ens han agafat una distancia considerable i ni ens adonem que els tenim davant.
Darrera nostre encara hi hauran dues cordades més i una altre que veiem començant quan baixem.


La via és bonica i amb el treball de neteja que han fet , a quedat una via per a gaudir a tope, amb algun tram picantós per la graduació i d’altres per la roca però molt bonica.


La primera tirada, presenta la roca molt humida i relliscosa, que juntament amb les preses arrodonides et demana tota l’atenció possible.


La segona és curta però intensa, un díedre quasi equipat que fa reunió en una sabina penjada.
La tercera és molt fotogènica, amb una entrada a la reunió vibrant.



La quarta tirada, és la més difícil de la via (els companys Galls l’han alliberada i crec que esta en 6b+) nosaltres hem superat el trangol amb 6a i A0.



La cinquena tirada és bonica , llàstima dels arbres que hi ha i que no deixen fer fotos netes, si no aquestes serien espectaculars amb el pantà de fons.


La sisena, comença vertical per anar perdent força a mida que ens acostem a la carena cimera on hi ha la reunió i la instal·lació dels ràpels per baixar.


Els ràpels segueixen les tres últimes tirades de la via que ha obert a la cara Sud, i els panys de paret que hem baixat ens han semblat seductors, caldrà tornar per fer-la.


La resta de baixada és la normal de les vies de la cara Sud i sortint del túnel arribem a peu de via on hem començat.
Al pàrquing, trobem al Juan i Sra, que han anat a caminar. Desprès de felicitar-lo per la via, ens acomiadem i agafem el camí de tornada, cal anar a fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada