DISSABTE, 11 DE
JULIOL
Aquesta es la primera
d’unes quantes setmanes que no podré sortir els dimecres.
Les tasques de cangur
em tindran ocupat tota la setmana, per sort he pogut negociar sortir el cap de
setmana.
Tenim diferents
propostes a l’ombra per escollir però finalment triomfa la proposta del Juan
Carlos d’anar a Sopeira. Hi ha dues vies del Juan Gutierrez que ens reclamen
(te un instint molt bo per trobar bones línies d’escalada).
Tenim una via a la
cara Sud, que descartem de moment per no passar calor i ens decantem per la via
que ha obert a la vessant Nord de la paret.
La via es diu “La
Norte de Escales” i és la primera línia oberta en aquesta vessant, (segurament
no serà la última).
Avui anem l’Isabel,
el Juan Carlos i jo .
Trobada a les set del
mati, com tenim per costum, i enfilem
directes al bar Sport de Bellcaire per esmorzar. No tenim clar si trobarem
controls a l’altura d’Alfarras per culpa del confinament, però ens arrisquem.
Sobre les 10 ja estem
aturats al pàrquing de la presa d’Escales i oh, sorpresa !!! ja tenim una
cordada preparant-se en Pepe i en Victor, dels Galls de Ponent. No cal
preguntar-los, ja sabem que també tenen el mateix objectiu que nosaltres. Per
sort , són uns maquines i en un tres i no res ja ens han agafat una distancia
considerable i ni ens adonem que els tenim davant.
Darrera nostre encara
hi hauran dues cordades més i una altre que veiem començant quan baixem.
La via és bonica i
amb el treball de neteja que han fet , a quedat una via per a gaudir a tope,
amb algun tram picantós per la graduació i d’altres per la roca però molt
bonica.
La primera tirada,
presenta la roca molt humida i relliscosa, que juntament amb les preses
arrodonides et demana tota l’atenció possible.
La segona és curta
però intensa, un díedre quasi equipat que fa reunió en una sabina penjada.
La tercera és molt
fotogènica, amb una entrada a la reunió vibrant.
La quarta tirada, és
la més difícil de la via (els companys Galls l’han alliberada i crec que esta en
6b+) nosaltres hem superat el trangol amb 6a i A0.
La cinquena tirada és
bonica , llàstima dels arbres que hi ha i que no deixen fer fotos netes, si no
aquestes serien espectaculars amb el pantà de fons.
La sisena, comença
vertical per anar perdent força a mida que ens acostem a la carena cimera on hi
ha la reunió i la instal·lació dels ràpels per baixar.
Els ràpels segueixen
les tres últimes tirades de la via que ha obert a la cara Sud, i els panys de
paret que hem baixat ens han semblat seductors, caldrà tornar per fer-la.
La resta de baixada
és la normal de les vies de la cara Sud i sortint del túnel arribem a peu de
via on hem començat.
Al pàrquing, trobem
al Juan i Sra, que han anat a caminar. Desprès de felicitar-lo per la via, ens
acomiadem i agafem el camí de tornada, cal anar a fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
Com el Cesar vegi que li dius Victor lleparàs de valent.
ResponElimina